Estem de ple als sopars d’estiu…que si veniu que fa temps que no ens veiem, que si quedeu-vos i ens espavilem, que si la canalla la tenim fora, que si us hem portat això de menjar de l’altre punta de món…un clàssic durant el juliol vaja.
Total, que és el moment de fer invents i provar coses noves… Primer vaig estar dubtant de fer servir el sifò que fa poc em van regalar però tenia poc temps i havia d’anar sobre segur.
Coneixia al Sr. Parmentier tot i que mai havia tingut mai el plaer de veure’l per la cuina de casa i vaig pensar que era un bon moment. Tenia patates, oli de ceps, mantega, crema de llet, aigua de tòfona, tòfona amb conyac, sal fina, pebre, escames de sal, només em faltava una bona carn i vaig tirar per la llaminera de porc.
No volia que fos un plat excessivament pesat i calent ja que es tractava de sopar a la fresca del pati i així és com m’ho vaig manegar:
En primer lloc vaig posar a bullir 4 patates i quan van estar prou cuites però no massa (punxeu-les amb un ganivet) amb l’ajuda dels pinxes de torn vam passar-les pel passapurés i ho vam barrejar amb una nou de mantega, 100 ml de crema de llet, l’aigua de tòfona. Quan va estar ben barrejat i amb una textura homogènia vam salpebrar i afegir un raig generós d’oli de ceps. El parmentier estava llest i només calia refredar-lo una mica.
Amb la carn primer vam pintar-la amb mel i la vam marcar amb mantega a foc fort per a que ens quedes al punt per dins. Un cop cuita, vam tallar-la a rodanxes i la vam posar sobre una base de parmentier i amb una mica de tòfona picada i escames de sal per sobre. Voilà!
Això ho podeu servir en plat, sobre una torrada fina o fer-ho encara més petitó a mode mos. Nosaltres el vam gaudir moltíssim…proveu-ho i ja direu!
Bon estiu!!!