Fa un temps vaig compartir amb la Maria Nicolau la presentació del seu llibre a casa seva, a Vilanova de Sau. Em va fer especial il·lusió entre altres coses perquè ella va ser qui va posar la llavor per a que m’incorporés a l’equip de la fira d’herbes remeieres del poble.

Així és una mica com va anar…

Vaig conèixer a la Maria el 2015 a un dinar a l’antic Restaurant Sergi de Meià de Barcelona per a conèixer els brotons i espigalls del Garraf.
Ella encara treballava a Barcelona i al cap d’un temps li vaig proposar de venir a cuinar al programa de TV Volta i Volta on vam compartir uns riures amb els “tomàquets de cul” quan just quan acabava d’arribar a Vilanova de Sau i des d’aleshores hem anat fent cosetes fins ara…

Jo em dedico a la promoció de productes locals i a la gestió de fires i esdeveniments gastronòmics…d’aquí el contacte amb la “jefa” com li diem i per això també estic col·laborant amb la organització de la Fira d’herbes remeieres i productes artesans de Vilanova de Sau.

La Maria avui juga a casa!… després de cinc anys al poble vivint, treballant i elogiant-lo s’ho ha ben guanyat. Filla de La Garriga, ha viscut a Barcelona, París, ves a saber on més i ara a Vilanova de Sau.

Els nostres referents estan fets de vivències i tot allò que genera emoció crea un record. No ho diu ella ni jo sinó els experts en neurociència!

Aquest llibre més que parlar de cuina parla d’això, de vivències i de records…i no només els de la Maria sinó també dels del pa de pessic, l’escudella, la sarsuela i d’altres menges de la nostra cuina perquè tenen la capacitat de generar-los.

En Pere Sans va escriure el llibre “la Cuina Catalana de Veritat” entenc que cansat de veure, llegir i tastar un altre tipus de cuina mal anomenada catalana. Volia posar ordre… i això només un pot fer algú amb autoritat, una “Jefa”.

Em temo que a la Maria li ha passat una mica el mateix tot i que sense tantes pretensions…ella només vol que cuinem i ens ho ordena perquè se’ns està passant l’arròs badant amb vídeos de gatets

Trinitat Gilbert diu que pels pares, cuinar és estimar i educar, en aquest ordre i així és com la Maria ens ho escriu, perquè com em va escriure un cop “…qui diu cuinar, diu estimar…”

Avís per a lectors i navegants; el llibre ens interpel·la i ens posa al nostre lloc…avisats esteu!

A vegades ens sentim reforçats per coses que hem estat fent fins ara per sentit comú i resulta que som molts i des de fa molt de temps que ho fem! Sentim vergonyeta alhora de reconèixer actituds i hàbits que som conscients que no ajuden gaire a millorar el panorama…víctimes de les nostres contradiccions però amb el cap ben alt. Alleugerits al veure que no passa res si hi ha coses que no fem del tot bé per manca de temps, de ganes o de mandra absoluta. Identificats per una forma d’entendre la compra, la cuina i els compromisos gastronòmics.
Hi ha una colla de personatges mediàtics i entesos en gastronomia com en Pep Palau, Xavier Grasset, Màrius Serra i Josep Roca i d’altres d’anònims via xarxes socials que s’han desfet en elogis per aquesta nova manera de parlar de cuina…Gamberra, desenfadada, propera, sincera, amena i romàntica.

Igual que a mí em van regalar el “Cuinar és Senzill” de Montserrat Segí quan vaig marxar de casa, aquest de la Maria és el llibre que regalaré als meus fills quan també marxin

Quan un dia li vaig dir que ja el tenia em va etzibar un “…llegeix-lo, és molt bo…”

Aquesta seguretat de fer les coses amb convenciment ha estat el motor d’aquest llibre

A la jornada no podia fallar la visita a “El Ferrer de Tall” i així és una mica el que hi podeu trobar…