Després de tres anys de blog, no és estrany que a la gent li comenci a sonar la meva afició per la cuina i prova d’això és que em cada cop m’arriben propostes més interessants i engrescadores. 


Aquest cop la protagonista ha estat una cuixa de cabirol i com que una peça no és gens habitual de cuinar, m’hi vaig abraonar sense pensar-hi! (no puc continuar sense esmentar en Jaume, veritable artífex de tot plegat tant per la cuixa com per les múrgoles que vaig fer servir, quin crack de paio!).

Una de les meves debilitats és el civet de senglar i tot i que el tipus de carn és diferent, les carns de caça major tenen unes semblances en el tipus de cocció que vaig decidir mantenir. A més, en una cerca superficial per la xarxa vaig constatar que no anava gens desencaminat. 


El que diferencia un “estofat” d’un “civet” és precisament el tipus de carn que en el cas que ens ocupa, ha de ser de caça. Originàriament es cuinava també amb la sang de l’animal tot i que en aquest cas no la vaig fer servir (i em temo que encara que l’hagués tingut no n’hi hauria posat…)

En primer lloc, calia tallar-la a daus i treure noses amb l’ajuda d’un bon ganivet i tisores. Un cop ben tallada i neta, la vaig posar a macerar amb un 3/4 l de vi negre, romaní, farigola, llorer, ceba, porro, all, pastanaga i xocolata negra 85%. Així va estar 72h a la nevera i només ho treia per a remenar-ho de tant en tant…amb tota la solemnitat de veure com evoluciona l’aroma i es va enfosquint la carn!!! u

La vaig cuinar un dia i mig abans de quan havíem decidit celebrar la “cabirol party”, el repòs en els estofats és mig plat!. A més, vaig utilitzar la cocotte de Le Creuset que vaig guanyar al primer concurs de receptes per a blogaires del primer dia cuina a Manlleu

Aquest civet no podia fallar!!!

Però anem a la recepta…un cop separades les verdures, les herbes i la carn, la vaig salar, enfarinar (això ho va fer el Jan) i marcar amb oli i mantega. A la mateixa cocotte i amb l’oli resultant de marcar la carn vaig coure les verdures tallades en juliana i a foc lent. Un cop van estar ben cuites, vaig afegir una cullerada de concentrat de tomàquet i un got del vi de la maceració, i a deixar fer una bona estona de nou!


Quan va estar ben cuit vaig afegir la carn de nou, un parell de gots de brou de carn i un got del vi de la maceració de nou, tapat i al forn durant dues hores a 90º. 

Passades les dues hores, vaig afegir un grapat de ceps i múrgoles que tenia amb aigua i al cap de 15 minuts una picada feta amb un tall de tòfona, una mica d’aigua dels bolets, all, julivert, ametlles, avellanes i pa torrat. Tot ben triturat i cap a dins de nou deixant coure 10 minuts més i tancar, deixar temperar i reposar fins a l’àpat de l’endemà.

Cuinar així a mi em flipa! m’encanta pensar què, quan i com faré cada pas… la veritat és que poder-ho fer, per mi és tot un luxe, la millor teràpia vaja!

L’endemà vam aprofitar la “cabirol party” per a celebrar l’aniversari de l’Anna…o era al revés??? hehehehe Només us diré que no vam posar ganivets a taula i ningú els va necessitar, trencàvem els trossos de cabirol amb el canto de la forquilla…