CIVET DE CABIROL

/CIVET DE CABIROL
Després de tres anys de blog, no és estrany que a la gent li comenci a sonar la meva afició per la cuina i prova d’això és que em cada cop m’arriben propostes més interessants i engrescadores. 


Aquest cop la protagonista ha estat una cuixa de cabirol i com que una peça no és gens habitual de cuinar, m’hi vaig abraonar sense pensar-hi! (no puc continuar sense esmentar en Jaume, veritable artífex de tot plegat tant per la cuixa com per les múrgoles que vaig fer servir, quin crack de paio!).

Una de les meves debilitats és el civet de senglar i tot i que el tipus de carn és diferent, les carns de caça major tenen unes semblances en el tipus de cocció que vaig decidir mantenir. A més, en una cerca superficial per la xarxa vaig constatar que no anava gens desencaminat. 


El que diferencia un “estofat” d’un “civet” és precisament el tipus de carn que en el cas que ens ocupa, ha de ser de caça. Originàriament es cuinava també amb la sang de l’animal tot i que en aquest cas no la vaig fer servir (i em temo que encara que l’hagués tingut no n’hi hauria posat…)

En primer lloc, calia tallar-la a daus i treure noses amb l’ajuda d’un bon ganivet i tisores. Un cop ben tallada i neta, la vaig posar a macerar amb un 3/4 l de vi negre, romaní, farigola, llorer, ceba, porro, all, pastanaga i xocolata negra 85%. Així va estar 72h a la nevera i només ho treia per a remenar-ho de tant en tant…amb tota la solemnitat de veure com evoluciona l’aroma i es va enfosquint la carn!!! u

La vaig cuinar un dia i mig abans de quan havíem decidit celebrar la “cabirol party”, el repòs en els estofats és mig plat!. A més, vaig utilitzar la cocotte de Le Creuset que vaig guanyar al primer concurs de receptes per a blogaires del primer dia cuina a Manlleu

Aquest civet no podia fallar!!!

Però anem a la recepta…un cop separades les verdures, les herbes i la carn, la vaig salar, enfarinar (això ho va fer el Jan) i marcar amb oli i mantega. A la mateixa cocotte i amb l’oli resultant de marcar la carn vaig coure les verdures tallades en juliana i a foc lent. Un cop van estar ben cuites, vaig afegir una cullerada de concentrat de tomàquet i un got del vi de la maceració, i a deixar fer una bona estona de nou!


Quan va estar ben cuit vaig afegir la carn de nou, un parell de gots de brou de carn i un got del vi de la maceració de nou, tapat i al forn durant dues hores a 90º. 

Passades les dues hores, vaig afegir un grapat de ceps i múrgoles que tenia amb aigua i al cap de 15 minuts una picada feta amb un tall de tòfona, una mica d’aigua dels bolets, all, julivert, ametlles, avellanes i pa torrat. Tot ben triturat i cap a dins de nou deixant coure 10 minuts més i tancar, deixar temperar i reposar fins a l’àpat de l’endemà.

Cuinar així a mi em flipa! m’encanta pensar què, quan i com faré cada pas… la veritat és que poder-ho fer, per mi és tot un luxe, la millor teràpia vaja!

L’endemà vam aprofitar la “cabirol party” per a celebrar l’aniversari de l’Anna…o era al revés??? hehehehe Només us diré que no vam posar ganivets a taula i ningú els va necessitar, trencàvem els trossos de cabirol amb el canto de la forquilla… 

2013-11-14T15:28:00+00:00 14 de novembre de 2013|

9 Comments

  1. Sussi Aracuina 14 de novembre de 2013 at 21:12 - Reply

    Mira que és difícil que quedi be la caça!! quina sort poder-ne gaudir, això no passa cada dia!

  2. COMO EN CASA - Barcelona 15 de novembre de 2013 at 7:28 - Reply

    Aquesta recepta és de les "grans"… enhorabona 🙂 el que m'agrada és això del "cabirol party" heheheh. Felicitats a l'Anna (jo també em dic Anna i compleixo anys el 11/11 – som quasi més que col·legues) i bon profit!!! ღ

  3. Montse {Rhu and Sam} 18 de novembre de 2013 at 17:20 - Reply

    Oh quin espectacle, demano tanda per a la propera cabirol party!!!

  4. Jordi Beumala 19 de novembre de 2013 at 10:26 - Reply

    Sí Sussi, si…estava força acollonit per com quedaria!
    Però vaig estar de sort… 😉

  5. Jordi Beumala 19 de novembre de 2013 at 10:27 - Reply

    Caram doncs un pelet endarrerides però moltes felicitats!!!! tens tota la raó, una gastrojuerga de les que recordaré sempre!

  6. Jordi Beumala 19 de novembre de 2013 at 10:29 - Reply

    Venga, vengaaaaaaaaaa!!! l'altre cuixa que tinc la vull fer rostida….però primer haig d'agafar embranzida que això és més complicat…

  7. Marta Martita 3 de desembre de 2013 at 21:05 - Reply

    Hola Jordi!! Aquest civet deu estar per llepar-se els dits!!! Mmmm!!!! Vas guanyar una cocotte Le creuset en un concurs?! Ostres quina sort!!!! Jo n'he fet de senglar, però la veritat és que tinc curiositat per la teva recepta!! Molt bon blog, em quedo per aquí passejant! Una abraçada

  8. Jordi Beumala 26 de març de 2014 at 9:06 - Reply

    Si Marta! al concurs de cuina per a blogaires de la revista cuina…un luxe de premi! Benvinguda!!!

  9. MBG 26 de juny de 2014 at 14:54 - Reply

    HOla,
    aquest cap de setmana passat ens van donar cabirol ja capolat, de manera que no vam saber si tot era cuixa o hi havia parts diferents (que és el que em penso). El vam deixar descongelar a temperatura ambient i vam seguir la teva recepta, amb algunes variants donat que no teníem els mateixos ingredients:
    No hi vam posar xocolata.
    No hi vam posar gens de tomàquet. Hi vam posar 2 gots de vi negre i un got de xerès al qual vam afegir un raget curt de moscatell (per arribar a completar els 3 gots).
    Els bolets eren: ceps, carreroles i camagrocs.
    La picada només d'avellanes.
    Sí que hi vam posar una mica (potser mig got) de la sang que se'ns va acumular al fons de la safata, mentre acabàvem de polir i tallar la carn.
    Quant al procediment no ho vam poder deixar macerar per manca de temps i vam coure-ho amb una cassola d'alumlini sobre els fogons. S'hi va estar 2h30' a foc ben baix, fins que ens va semblar tendre… En aquest punt ho vam aturar i va passar la nit en repòs.

    L'endemà, abans d'escalfar-ho vam passar la salsa pel minipimer i després hi vam afegir-hi els bolets i la picada i el suc de remullar els bolets.

    Resultat: boníssim, tot i que no tan tendre com tu descrivies i de fet no tots els trossos eren igual de cosistents. No sé si atribuir-ho al fet que no vam posar-ho a macerar, o bé a que eren parts diferents de la mateixa bèstia, o fins i tot de dues bèsties diferents.
    Tu que en penses?

    En tot cas felicitats pel bloc i per la recepta, que ens va treure amb èxit del compromís.
    Marta B.

Leave A Comment