CUINA DE LA SORT

/CUINA DE LA SORT
CUINA DE LA SORT 2017-07-27T18:37:07+00:00
En aquest espai anirem afegint pràctiques culinàries destinades a minimitzar el cost de la cuina diària. Trucs, consells i demès per a cuinar de forma eficient i econòmica rendibilitzant la compra i el pas dels aliments per la cuina.
Moltes de les coses que llegireu son pràctiques habituals per a molts de vosaltres i fins i tot son molt òbvies. Tanmateix, i veient la reacció de la gent en les tertúlies gastronòmiques sobre aquest tema, m’he decidit a recollir-les.

Podeu seguir també més iniciatives, campanyes i consells a: http://nollencemnimica.wordpress.com/
Amplieu-ho amb els vostres comentaris i suggeriments!!!!
L’aigua del llegum i les verdures
Mongetes cuites
Si us acostumeu a coure vosaltres mateixos el llegum notareu un estalvi important ja que el llegum sec augmenta molt de volum i la manera de cuinar-ho és ben simple. A més, l’aigua feta servir per a la cocció, ens pot servir alhora de fer una sopa barrejant-ho amb un retall de greix de pernil, l’aigua de bullir la verdura i algun tall de pollastre que ens hagi quedat d’algun àpat. En aquest cas, cobra sentit la tradicional dita que dona nom a aquest blog on “tot és bo el que l’olla cou” 
En el cas que no cuineu les verdures al vapor, l’aigua que us quedi d’haver-les bullit la podeu fer servir per a bullir pasta o arròs i millorar-ne el gust tot aprofitant els nutrients de l’aigua.


Podeu consultar també aquest enllaç
Les tiges de les cebes tendres
Hi ha gent que enlloc de llençar-les, les afegeix al caldo enlloc de posar-hi ceba o porro o les fa servir per a l’estofat de faves juntament amb l’all tendre.
La pota de pernil
Hi ha èpoques que son propicies per a que aparegui una pota de pernil a casa (vostra o d’algú altre) en aquest cas, encetar-lo és una bona oportunitat per a reservar el greix que es genera ja que si tenim la fortuna que el pernil sigui bo i gustós, aquells retalls ens serviran per a sopes i estofats (llenties, faves, caldo,…). 
Un cop tallats es poden posar directament al congelador i anar-los fent servir a demanda. Un gran recurs!!. 
L’altre cosa que podeu fer amb la pota de pernil és, un cop escurada aprofitar-la pel caldo. En aquest cas, cal que us esmereu una mica alhora de tallar-la o demanar a alguna xarcuteria que us facin el favor.
Tòfona ofegada amb conyac
Tòfona amb conyac
Si teniu la sort que us caigui a les mans una tòfona, ofegeu-la en conyac i poseu-la a la nevera. Aneu fent servir aquest conyac per a sofregits, estofats, rostits, truites o el que vulgueu. Quan s’acabi el conyac, afegiu-ne més fins que quedi tòfona i veureu millorades les vostres receptes.
Crostons de pa sec
Pa ratllat casolà
Tot un clàssic!. A els calaixos i bosses de pa s’acumulen culs i retall de pa que desats amb una mica de cura (mai dins d’una bossa de plàstic perquè es floreix) podeu triturar-ho periòdicament per a tenir pa ratllat / farina de galeta, al meu parer, molt més gustosa que la comprada gairebé “en pols”. Si us hi fixeu, sovint als forns tenen bossetes que elaboren d’aquesta manera.  




Aigua de bolets
Bolets frescos
Si heu de fer servir bolets secs, caldrà que els hidrateu prèviament una bona estona amb aigua. Aquesta aigua us servirà per a afegir-la a beixamels i estofats i donarà un matis al plat molt orignial.
Si teniu bolets frescos, no us perdeu l’entrada sobre l’oli de bolets.


Pollastre sencer
Comprar el pollastre sencer i eviscerat, a part de tallar-vos el pollastre al gust, us permetrà reservar la carcassa, aletes, coll i tot allò que no tendiu a fer servir al rostit o al forn i aprofitar-ho per al caldo. Un cop tallat i net, podeu congelar-ho i abocar-ho al caldo directament quan us interessi.
Caps i peles de llagostins i gambes
Fumet amb caps de llagostins
Si sou dels que us agraden “les bèsties” a l’arròs o simplement amb un toc de planxa o de forn podeu treure’n el cap i les cues amb cura i congelar-les per a afegir-les a una sopa o fumet de peix. Personalment, prefereixo fer servir els caps i restes del crustaci un cop cuits juntament amb l’aigua, vi blanc, sal i pebre d’haver-ho cuit.  
Si sou dels que us agrada xuclar-ne el cap i pelar-ho amb els dits, no feu cas d’aquest apartat…
A la peixateria
Si sou dels que aneu a la peixateria i us feu tallar el peix al gust, no oblideu que la peça que compreu la pagueu sencera i les espines i caps que sovint llencen us les poden donar en una bosseta a part i quan arribeu a casa ho congeleu per a un futur fumet o sopa de peix. 
Si sou més agosarats i teniu prou confiança amb el personal de la peixateria, podeu demanar si tenen caps i espines d’altres comandes a punt per a llençar i procurar-vos una sopa de peix memorable.
Peix congelat
Quan comprem peix congelat, en molts casos podem coure’l directament sense descongelació prèvia. En el cas que decidiu descongelar-lo, cal que tingueu en compte que l’aigua que genera, a part d’un gust i olor de peix, conté part de les propietats de la peça descongelada. Aquella aigua us pot servir per a afegir-la a la recepta en qüestió (si és paella, suquet o similar)

Patates estofades
Molts cops, d’un bon estofat (de peix o de carn) en sobra una mica de suc. Lluny de llençar-lo, el podem aprofitar per a barrejar-lo amb una mica de pasta blanca, arròs o aprofitar-lo per a coure patates que ens serviran per a acompanyar qualsevol peça de carn a la planxa.

A la fruiteria
Macedònia: Com ja deveu haver llegit per el blog, durant la meva infància vaig rondar més per la botiga que tenien els meus pares que per casa. Una de les feines que tenia encomanada era revisar les caixes de fruita i treure’n les peces “tocades” amb petits cops, picades d’ocell i principis de maduresa “extrema”. De tot aquell arsenal de fruita variada, em tocava fer-ne macedònia i la veritat és que era molt benvinguda!!! Quan aneu a la fruiteria, tingueu-ho en compte! sovint tenen un apartat amb peces més madures que l’habitual que els hi cal treure’s de sobre. 
Melmelades i compotes: Cada cop és més habitual veure un racó a les fruiteries amb bosses grans de pomes, peres o préssecs a preus rodons (sovint a un euro). Aprofiteu aquesta fruita madura per a fer melmelada que us servirà per una llarga temporada! (Recordeu, la mateixa quantitat de sucre moreno o no que de fruita i un raig de llimona, escalfat i triturat)
El Julivert: Quan el demanem al a fruiteria (o a la peixateria), sovint ens posen un farcellet prou generós i ens acaba sobrant ben be la meitat. Algun cop l’hem posat en un got amb aigua per a decorar la cuina amb l’esperança de fer-lo servir en breu però al cap d’uns dies, ens adonem que aquella vitalitat del primer dia ha desaparegut per complert donant pas a un pom marcit i decrèpit que enterboleix la imatge de la nostra estimada cuina. Si enlloc d’això el netegem, el tallem i el congelem, podrem fer-lo servir a la mida justa i sempre que vulguem.


Truita d’arrebossat

L’avi Toni (que és el meu sogre) em va ensenyar que, un cop arrebossat el pollastre o llom no era necessari llençar l’ou batut i la farina de galeta restant. Barrejant aquests dos ingredients, aconseguia una pasta que després posava a la paella com si fos un tall més. El resultat era una mena de truita de pa ratllat molt apreciada entre la canalla. Des que ho fem a casa, aprofito per a tirar-hi una mica de formatge (ratllat o en pols), alguna espècie (alfàbrega, orenga) o algun cul d’embotit (sobrassada, bull…) el resultat és molt engrescador, divertit i rentable. 


Escalfor de Vitroceràmica

La vitroceràmica es caracteritza per a aguantar molta estona l’escalfor. Si en teniu, veureu que el llum pilot vermell que indica la temperatura de cada foc, triga a apagar-se. Podeu aprofitar aquesta energia alhora de coure pasta o arròs. Un cop arrencat el bull a l’aigua, aboqueu el que vulgueu coure, tanqueu el foc i tapeu l’olla. Remeneu de tant en tant i torneu a tapar, i al cap de de deu o quinze minuts voilà! Us haureu estalviat de tenir el foc obert durant tota aquesta estona. 

Tomàquet de sucar el pa
Pocs tenen la sort de fer servir tomàquets bons i de qualitat. Tanmateix, quan suquem pa no cal que llancem aquell mig tomàquet que no s’ha deixat rascar del tot. Si abans de tallar-lo el rentem, la resta la podem desar i al cap d’uns tres o quatre dies triturar-ho tot i fer un sofregit a foc lent i amb un punteta d’oli, sal i pebre que farem servir per a qualsevol plat de pasta, arròs, estofat, pizza, etc…