Els descuits, errors i confusions sovint han donat pas a grans descobertes com la penicil·lina en medicina o el Tatín en la cuina. Lluny de pretensions, fa unes setmanes em va passar una cosa similar. M’explico.
Al taller de cuina que cada dijous fem al Centre Cultural i Cívic de la Federació Obrera vam fer una sessió de cebiches, marinats i tàrtars. Un dels plats havia de ser un cebiche de salmó amb guacamole però un dels participants, va tenir un lleuger lapsus i va aparèixer amb un mango en comptes d’un alvocat!
Lluny d’anar a reemplaçar la fruita en qüestió vam aplicar el mètode popular de la cuina de la sort…si l’atzar ha fet que tinguéssim un mango enlloc d’un alvocat, doncs amb mango i no se’n parla més, tu!
Per tant, m’atreveixo a afirmar que aquest mateix plat el podeu fer amb qualsevol de les dues fruites (les dues alhora no ho he provat i penso que seria un pèl agosarat…si ho proveu, ja m’explicareu…)
Per això l’hem batejat com a guacamole de mango! Val a dir que hi he estat donant voltes perquè segurament, si no duu alvocat no es pot anomenar guacamole. He vist forces receptes de “guacamole amb mango” però fet de mango no! Apa, debat obert…hehehe
Per a fer-lo vam necessitar: 200 gr de ventresca de salmó fresc, 50 gr de Salmó fumat, llima, sal, 2 tomàquets madurs, 5 cogombrets amb vinagre, 1 ceba tendra, 1 mango madur
Oli verge d’oliva.
l’elaboració és ben senzilla: En primer lloc, tallem el salmó fresc a daus petits tot traient les espines i tallem també el salmó fumat i ho barregem amb el suc de mitja llima i una punta de sal. Deixem reposar a la nevera entre mitja hora i tres quarts.
Mentre reposa, traiem la pell i les llavors al tomàquet i el tallem a daus. Tallem els cogombrets a rodanxes petitones i la ceba. Pelem i aixafem el mango fins a aconseguir una textura fina i homogènia (si no és prou madur, ho passem pel passapurés o trituradora). Quan ho tinguem tot a punt, ho barregem amb un bon raig d’oli.
Emplatem col·locant el “guacamole de mango” a sota amb un motlle i el salmó a sobre amb un toc de verd.
No posaria aquesta recepta si realment no trobés que el resultat va ser excepcional, fresc, diferent i en això, vam coincidir tota la colla del taller i com que a més, tenim a la vista el concurs de Monsalmó doncs aquí us la deixo!
Si voleu veure fotos de què fem al taller, aquí les teniu!
Ostres, doncs estic segura que ha de quedar ben bo, perquè tots els ingredients combinen super bé.
Qui sap si heu inventat un nou plat que acabarà sent famós, je je je…
tots els gustos dolços lliguem molt amb el salmó! i la cuina és més divertida si improvitzem
La vaig veure al face i ja em va conquistar aquest gustet del mango amb el salmó, ha de donar-li un punt de gràcia! Molta sort al concurs, crack!
Petons
Sandra
Beeeumiiiiix aquesta l'haig de provar! Saps que m'encanten els peixos marinats? Aquest cebiche ha de ser la bomba! Visca l'atzar!!! Jo vull venir a aquestes classes molones que fas!!!!
Sort amb el concurs!!! ;) Mlts ptns!!!!
NO tinc cap dubte que amb mango ha de quedar una combinació deliciosa i és que a mi aquesta fruita m'encanta….
Jo faig salmó cru, mango madur, alvocat madur, tot tallat a daus petits i posat a marinar amb oli, llimona, soja. Ens ho fotem sol o acompanyat de salsa tàrtara, i els 3 ingredients combinen de conya!
UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA (ara cal saber quina és quina)
Vaig tenir el plaer de tastar les coques. Fantàstiques. Tot i no ser un fanàtic del dolç (ans al contrari) el predomini de la textura de pa em va agradar força.
Ara l'altra. Suposo que això del "guacamole de mango" té la seva gràcia. Costa de trobar, francament. Em recorda a la gràcia que em van fer els frankpaguettis. Cap ni una.
A mi se'm presenta un alumne amb un mango sota l'aixella perquè ha confós mango amb alvocat i va de pet a un racó de l'aula, de cara a la paret i amb el mango insert en alguna part anatòmica que no vull descriure per no ofendre i per no ser tant groller com de costum.
Més. "Mole", en castellà, vol dir "salsa espessa". Òbviament, el prefix "guaca" ve d'aguacate, alvocat en la nostrada llengua. Si es vol fer el joc de paraules, hauríem doncs de parlar de "mangomole".
De tota manera, Jordi, darrerament sembla que et dediquis a cuinar sense cap altre objectiu que el de substituir uns ingredients per uns altres. De tant en tant ja està bé demostrar la capacitat d'improvisació, però les masses piquen. Ara bé, si aquesta ha de ser la teva aportació al corpus culinari català, cap problema. Hi ha gent per a tot. No sé, prova amb l'escudella de sardina (no tenia carn, però al congelador hi havia unes sardines…). És només una idea.
Abraçada
Gemma, famosos no crec…però contents d'haver ampliat el repertori de combinacions!! hehehe
Sí noies…per això suposo que ens agrada tan la cuina, perquè ens diverteix improvisar!
Bé Sandra, el concurs no l'hem guanyat però hem guanyat una recepta nova! hehehe. Petons!!
Nunix, aquesta recepta t'encantaria segur! sisisis les classes son divertides hehehehe
Mira Lídia, jo no l'havia fet servir gaire i principalment en postres….tota una descoberta, sí, sí!
Moooolt rebé Guillem!!! ja me l'imagino… ha d'estar fantàstica per definició!
Tens raó Joan…fins i tot he pensat més d'un cop de canviar el nom del blog i dir-ne alguna cosa com ara "cuino el que trobo" o "improviso doncs existeixo" i és que aquest blog hi ha poques receptes i moltes vivències a la cuina. Esto es lo mio!! explico el que faig i si per fortuna agrada, oli en un llum! Per cert, m'has ben aixafat el proper post que havia d'anar de l'escudella de sardina…com hi ha món!!! però cap problema, publicaré una cosa sorprenent que vaig fer l'altre dia, només t'avançaré que els dos ingredients principals: sugus i xoriç! Abraçus també!