Tot just acabat de començar el període de vacances escolars de Setmana Santa, els dos grans van marxar de campaments i ens ho vam manegar per a fer un bon tiberi amb altres famílies. Qui més qui menys tenia ganes de donar a provar alguna especialitat i jo, un cop més, vaig aprofitar per a provar cosetes pendents.
Feia unes setmanes que havia vist fumar escalivada de forma casolana al taller de la Su de Terrassa i com que vam estar parlant que amb tonyina havia de quedar bé vaig decidir-me a provar-ho.
Tenia l’experiència dels altres companys blogaires que ja ho havien provat i a part del bacallà confitat amb sofregit de sobrassada ibèrica, calçots i mel, vaig portar també una safata de tonyina amb una crema de romesco.
En primer lloc vaig fer una crema de romesco escalivant alls, pebrot vermell, ceba, tomàquets i mentre s’anava fent, vaig dedicar-me a la fumada de tonyina que en el fons, no té cap secret. Es tracta bàsicament de disposar d’un lloc obert per a no fumar la resta de coses de la zona i llestos.
Vaig posar els daus de tonyina a la reixa del wook i amb la fulleraca seca de plantes aromàtiques que sempre ronda per la cuina, vaig preparar una bona foguereta (romaní, farigola, menta, pinassa)
Un cop al pati, vaig mullar una tovallola vella un cop li vaig prendre foc a la foguereta amb el bufador de cuina, vaig tapar i cobrir amb la tovallola de tal manera que quedés hermètic. Mentrestant, vaig treure la safata amb tot escalivat per a que perdés temperatura.Al cap de quinze minuts, vaig repetir el procés encenent la resta de plantes que encara hi quedava i deixant de nou reposar un quart d’hora aproximadament que vaig aprofitar per a pelar i triturar les verdures escalivades amb l’oli, les avellanes, la sal i el pebre.
Tot i que és simple i sense cap secret, cal preveure el merder que es fa i el temps necessari de tot plegat.
Ara ja estic a punt de fumar el que se’m posi al davant….!!!
Pel meu gust ens ho vam menjar un pel fred tot i que va ser puntuat amb nota.
Va quedar molt ben lligat a una taula espectacular de formatges guardonats i de les carxofes confitades de l’Anna que estaven de vici…
Deliciosa! M'encanta la tonyina. Fumada ha de ser estupenda, també!
De vici!! Ha d'estar de vici!!! Apa que us ha agradat això de fumar coses eh???? xD
Tinc una tarrina de romesco a la nevera per cert… només em falta la tonyina #katxis!
Petonaaaroooos!!!!
Com mola el fumat experience, eh? Nosaltres ens hem quedat amb ganes de repetir, ja vaig donant voltes a què més puc fumar! jeje Amb romesco de luxe, i les carxofetes confitades de l'Anna m'han robat el cor, són la meva perdició!
Petons
Sandri
Reconèixer el gust i l'aroma del fumat, fa que no oblidis fàcilment segons quins menjars. Per exemple els calçots, si no són fumats i cuits com cal és un pecat
Ostres, heu caigut en la temptació i a fumar toca. Jo ho faig amb una llauna de galetes daneses, amb la tapa foradada i queda bé, no s'ha de deixar massa temps, perquè queda el gust molt fort.
Mira et deixo l'enllaç de la meva per si hi vols donar una ullada:
http://lacuinavioleta.blogspot.com.es/2012/08/salmo-fumat-la-llauna.html
Una abraçada,
Nani
M'heu fet venir ganes d'experimentar amb els fumats!! aquest bacallà té molt bona pinta, i segur que el gustet a herbes és boníssim! a veure si ho provo sense cremar res…
Tonyina fumada? No se m'hauria acudit mai…
Ja veig que em vaig perdre un gran taller amb la Su, llàstima que no vaig poder venir.
Doncs Marina, no t'ho deixis perdre…
Ai Nuni…com si no et conegués!!!! segur que ja has comprat la tonyina, l'has fumat, t'has ventilat el romesco i ja ho teniu paït i tot!! hahahah
Doncs prova de fumar carxofes confitades…igual ho pots incorporar als menús d'estiu de la "terrassabordeta experience"
Sabrosones, teniu tota la raó…visca el fum dels fumats (els altres no, eh!!)
Nani, tu també ets de les que vas unes passes sempre per davant nostre…no se t'escapa res, eh!? Quina crack
Montse, prova i ens expliques…i si cremes res tranquil·la serà una cremada més a la batalla de la cuina!
Ara ja saps com fer-ho, Clofi!! A veure si aquest dissabte també aprenem coses guais…(jo segur que al costat vostre, soc el mindundi dels dolços) hehehe