Durant les vacances aprofitem qualsevol sortida per a fer recol·lecció de temporada però aquest agost ha estat ben boig. 




A partir de la segona quinzena d’agost cau sovint algun camagroc, rossinyol, cep o fins i tot algun rovelló. Aquest any, res de res! També havíem aprofitat sovint per a fer formosos pomells d’orenga que deixem decorant-assecant a la cuina. Aquest any encara no havia florit! per últim collíem les darreres maduixes silvestres i ens posàvem fins a les celles de gerds i mores. Aquest any amb prou feines hem pogut fer dos pots de melmelada de mores i una crema de gerds per un pastís d’aniversari (el meu!!!).

Total, que estem de vaques magres!. No només a les butxaques sinó que ara també al bosc. Tot i això la paciència ens pot anar bé en tots dos casos. En el primer ja fa temps que ens hi vam doctorar i en el cas del bosc, els darrers dies vam poder fer una bona cassolada de mores que vam convertir en melmelada i alguna cosa més…veieu? tot arriba, calia esperar!

En primer lloc, netegeu les fruites del bosc que hageu trobat. Podeu barrejar-les totes o fer-la d’un sol gust, com vulgueu. També cal que decidiu si us agrada trobar les llavors i la peça de fruita a trossos sencers. En cas que vulgueu una crema homogènia i sense noses, passeu-ho per triturador una estona i desprès d’haver-ho cuit, ho coleu (Si teniu Thermomix voilà!). Jo sempre ho acabo colant per a evitar que se m’omplin els queixals de llavors i acabin arrelant.

En fí (al lloro Òscar!!),  poseu la mateixa quantitat de mores (o fruits variats) que de sucre, a poder ser que sigui moreno (hi ha gent que fa servir fructosa però és molt més cara – 3,5 €/kg – i jo no n’he fet servir mai) i una rodanxa petita i prima de llimona. Ho poseu tot a escalfar en una cassola (triturat o no) a foc lent al principi i pujant després durant 10-15 minuts. Remeneu sovint per a que el sucre no s’enganxi i es cremi. Quan tingueu la pasta-crema feta és el moment de passar-la per un colador ben fi (o no…) i deixar-la refredar.

Magdalena farcida de l’esmorzar del Roc

Quan menys sucre hi poseu, més espessa us quedarà però clar, també menys dolça.

Si la trobeu poc dolça podeu afegir alguna cullerada abans que es refredi. Al gust.

També podeu fer servir espessidors naturals com la pectina resultant de bullir les llavors del codony.


Llavors de mora amb “orujo” blanc

Com que jo ho vaig colar, vaig aprofitar per a ofegar la pasta de llavors amb aiguardent. Segur que d’aquí a unes setmanes, fa les delícies d’alguna sobretaula….






No puc acabar aquesta entrada sense agrair de forma molt i molt especial al Roc, al Guiu, al Jan i a la Glòria la seva dedicació en la recol·lecció posant en perill les seves delicades mans per a collir els fruits més formosos. 
Aquesta melmelada té un gust molt especial!