Acabada la Setmana Santa i evocant les tradicions de l’època a la cuina he decidit participar a la nova edició de la recepta del 15 amb un ingredient nou que encara no havia fet sortir al blog: El bacallà.

Fa uns anys, en Joan em va passar una recepta de la seva mare que em va sorprendre molt, eren els macarrons de bacallà que feien habitualment a casa seva.
Em vaig decidir a fer-los un cop i tot i que van tenir una bona acollida, no els vaig tornar a fer més, …a vegades em passen aquestes coses a la cuina, què hi farem!
Al contrari que en anteriors edicions de la recepta del 15, per aquesta tenia prou assortit de receptes amb arròs per a no haver-m’hi d’esmerar gaire (arròs amb camagrocs, bull i llagostins, arròs negre, risotto de carxofes) però si es tracta d’evolucionar, tendeixo a no agafar la via fàcil de les coses i si m’hi veig en cor, arrisco.
Em venia de gust provar una cosa nova i vaig desenterrar la recepta de la mare d’en Joan substituint els macarrons per l’arròs i amb algun canvi més i finalment va sortir aquesta recepta que avui us presento: L’arròs amb bacallà.



Per a fer aquest plat ens caldrà: 500 gr. d’arròs extra o bomba, 440 gr  de bacallà sec, 3 grans d’all, julivert, un pot de 500 gr de tomàquet natural triturat, un ou, oli, all, un litre i mig d’aigua

En primer lloc esbandim amb abundant aigua el bacallà sec, per tal de treure la crosta exterior de sal i l’assequem damunt d’un drap o paper de cuina.

Tot seguit esmicolem el bacallà amb tisores o ganivet  fins a fer-lo a bocins ben petits i posar-lo a la cassola al foc amb oli d’oliva. Remenem constantment fins que estigui ben ros (cal remenar-ho constantment ja que la sal pot fer que s’agafi).
El bacallà treu molta aigua i és important treure-la per a que no quedi bullit. Aquesta aigua serà molt salada i no és recomanable tornar-la a utilitzar (o sí, depenent de com sigueu de temeraris amb la sal!!)

Afegim l’all i el julivert picat ben petit (no en picada, sinó a ganivet) i quan hagi agafat color, aboquem el tomàquet deixant-t’ho “xupxupejar” a foc lent fins que quedi ben sofregit (recordeu a posar un polsim de sucre per a trencar l’acidesa del tomàquet). 

Quan estigui ben sofregit, afegim l’arròs i  ho rostem tot junt una estoneta abans d’afegir-hi l’aigua calenta. Ho deixem coure uns vint minuts que aprofitarem per a fer la maonesa.
Abans de tancar el foc, afegim quatre cullerades soperes de maonesa amb all i ho remenem bé abans de servir.

Val a dir que aquest plat el vaig cuinar aquestes festes per a tretze persones (sis adults i set nens i nenes) i va tenir molt bona acollida (només un dels nens no es va mostrar gaire entusiasmat). Així doncs, aprovo la recepta amb eufòria i agraïments als “comensals sparring” i per descomptat, al Joan i la Mercè.

Arreveure