Acabada la Setmana Santa i evocant les tradicions de l’època a la cuina he decidit participar a la nova edició de la recepta del 15 amb un ingredient nou que encara no havia fet sortir al blog: El bacallà.
Fa uns anys, en Joan em va passar una recepta de la seva mare que em va sorprendre molt, eren els macarrons de bacallà que feien habitualment a casa seva.
Em vaig decidir a fer-los un cop i tot i que van tenir una bona acollida, no els vaig tornar a fer més, …a vegades em passen aquestes coses a la cuina, què hi farem!
Al contrari que en anteriors edicions de la recepta del 15, per aquesta tenia prou assortit de receptes amb arròs per a no haver-m’hi d’esmerar gaire (arròs amb camagrocs, bull i llagostins, arròs negre, risotto de carxofes) però si es tracta d’evolucionar, tendeixo a no agafar la via fàcil de les coses i si m’hi veig en cor, arrisco.
Em venia de gust provar una cosa nova i vaig desenterrar la recepta de la mare d’en Joan substituint els macarrons per l’arròs i amb algun canvi més i finalment va sortir aquesta recepta que avui us presento: L’arròs amb bacallà.
Per a fer aquest plat ens caldrà: 500 gr. d’arròs extra o bomba, 440 gr de bacallà sec, 3 grans d’all, julivert, un pot de 500 gr de tomàquet natural triturat, un ou, oli, all, un litre i mig d’aigua
En primer lloc esbandim amb abundant aigua el bacallà sec, per tal de treure la crosta exterior de sal i l’assequem damunt d’un drap o paper de cuina.
Tot seguit esmicolem el bacallà amb tisores o ganivet fins a fer-lo a bocins ben petits i posar-lo a la cassola al foc amb oli d’oliva. Remenem constantment fins que estigui ben ros (cal remenar-ho constantment ja que la sal pot fer que s’agafi).
Afegim l’all i el julivert picat ben petit (no en picada, sinó a ganivet) i quan hagi agafat color, aboquem el tomàquet deixant-t’ho “xupxupejar” a foc lent fins que quedi ben sofregit (recordeu a posar un polsim de sucre per a trencar l’acidesa del tomàquet).
Quan estigui ben sofregit, afegim l’arròs i ho rostem tot junt una estoneta abans d’afegir-hi l’aigua calenta. Ho deixem coure uns vint minuts que aprofitarem per a fer la maonesa.
Val a dir que aquest plat el vaig cuinar aquestes festes per a tretze persones (sis adults i set nens i nenes) i va tenir molt bona acollida (només un dels nens no es va mostrar gaire entusiasmat). Així doncs, aprovo la recepta amb eufòria i agraïments als “comensals sparring” i per descomptat, al Joan i la Mercè.
Arreveure
Moltes gràcies per la referència i bon profit, Jordi!
Apa Jordi, quin arrosset t'has marcat aquí! Té una pinta sensacional! Fa temps que tinc ganes de fer un arròs amb bacallà, ara ja tinc recepta!
Moltes gràcies per participar!
Petonets
Sandra
Un arròs que fem molt sovint a casa, ens agrada molt el gustet que deixa el bacallà.. a gaudir!!!! petons,
Ai, que bo l'arròs amb bacallà… I fa que no en menjo…Uf! Però m'han vingut unes ganes de fer-ne! ;)
Té una pintassa!
Moltíssimes gràcies per participar!
Petonets!
Jo vaig ser un dels afortunats que el vaig poder provar, i… va quevar mot bo!!! Beumala, quan repetim?
Lluís
Homeeee, Lluís!!! Quans cuiners voldrien un comensal com tu…agraït, sincer, cordial i cachondo.
Un plaer cuinar per vosaltres!!!