A casa ens permetem unes lleugeres llicències alhora d’introduir ingredients a la samfaina original. De fet, qualsevol verdura és benvinguda! Tanmateix, en mantenim el nom tot i que som conscients que no es pot parlar d’una samfaina o “pisto” original (disculpeu els ortodoxos i puristes de la cuina …).
Es tracta més d’un “sofregit de verdures trobades” que tot i seguir un mateix patró pot incorporar una mica de tot.
El tipus de cuina és molt bàsica ja que només cal sofregir-ho, remenar sovint i deixar reposar. Per tant, esdevé un bon recurs d’estiu per a tenir a mà a la nevera.
Ens caldrà: un parell de cebes, un pebrot verd, un pebrot vermell, una albergínia, un parell de grans d’all i un parell de pastanagues i tomàquet (millor natural sencer tot i que també es pot fer servir de pot triturat. No és aconsellable fer servir tomàquet fregit de pot ja que anul·la el gust de les verdures). Tot tallat a daus i juliana.
Ho aboqueu tot, excepte el tomàquet, a la cassola o paella fonda (també es pot fer servir el wok tot i que cal vigilar-ho més atentament) amb un bon raig d’oli i es posa a coure vigilant que el foc no estigui massa alt. Afegim una mica de sal i passants uns quinze minuts, quan ja ha tret gran part de l’aigua afegim el tomàquet i ho deixem coure sense presses.
Com ja he comentat, podeu aprofitar per a afegir verdures que tingueu arraconades a la nevera, fins i tot, alguna vegada he afegit alguna resta de crema de carbassó…. Tot un descobriment!!
Sovint en faig una bona cassolada i es converteix en un bon recurs ràpid i gustós per a acompanyar:
- Arròs blanc: Ideal per a cuines d’emergència. Coure l’arrós en deu minuts, afegir la samfaina i llestos!.
- Carns vermelles: Es pot triturar amb una mica de brou casolà o comprat i tindreu una crema per a sucar pa o afegir una cullerada com a complement al plat. També podeu barrejar-ho amb carn picada i tindreu hamburgueses de samfaina….
- Pollastre: Fet a la planxa amb un parell de cullerades de samfaina per sobre.
- Conill: Estofat i cuit amb la samfaina
- Pasta: Afegint un parell de cullerades un cop escorreguda la pasta o Agafant-ho tot en fred i escalfar-ho junt.
- Cus cus: Aquesta barreja ens pot servir com a complement ideal d’una cus cus de verdures tot i que no segueixi la recepta original del cus-cus, clar.
- Torrades: Amb anxoves, amb formatge de cabra o emmental). A més, es pot fer servir tant fred com calent.
- Ous: Afegint una cullerada sobre l’ou ferrat o barrejant-hi un ou dur.
- Peix: Què voleu que us digui del bacallà amb samfaina ? Exquisit!.
I totes aquelles combinacions que us atreviu a provar!!
Pels que ja les hagueu atrapat, bones vacances i per la resta bon estiu !
Nosaltres, a casa, també fem molta samfaina i de vegades tampoc la fem del tot ortodoxa, és un bon recurs per acompanyar exactament tot el que proposes. Salutacions.
Beumala, et proposo una variant:
Per fer-la com a plat únic, en el darrer moment de la cocció hi trenco ous al damunt. Un per persona. L'ou acaba tenint l'aspecte de ferrat, però simplement s'ha cuit amb l'escalfor. Plat fondo, esclafar i barrejar l'ou amb la verdura i tindrem energia per estona. Personalment m'agrada també afegir-hi unes gotes de Tabasco.
Gràcies Cori, Mercè i Joan! La proposta de l'ou i el tabasco la provo segur…
Abraçades
Renoi, quina gana. A casa tenim una variant amb la verdura trossejada més grossa, especiada amb comí i gingebre i, com el Joan, rematada amb un ou a sobre, no ha de quallar del tot, i una mica de pebre vermell picant. Com un tagine de verdures però fet a la cassola.
Enhorabona Jordi i salut.
Lluís.
Mooooolt bona Lluís !!!! Aquesta sí que la tenies al pap i calia treure-la ;-))
Haig de confessar que no he fet servir mai el gingebre i d'avui no passa. Aquesta recepta m'ha esperonat!!
Gràcies
Jordi
Hola Jordi, com veus… si tafanejes et tafanejen també hehehehe.
Ara, de predre's res de res, aquí tots al peu del canó!!
Un plaer coneixer el teu blog!!
Si tot queda a la cuina, cap problema !!!
Un plaer!