Tan important com què cuines, és on i amb qui…això diem sempre els que ens omplim la boca amb la dieta mediterrània, oi?. Fa uns dies llegia al diari una sentència de mans de Juan Gérvas, doctor en Medicina “…la dieta mediterránea, no consiste en tomar aceite de oliva a cucharadas, sino en poner un mantel, cubiertos y tener compañía…”.
 
Això ho van tenir clar de seguida la Su que ens van embolicar a una colla de blocaires a passar una bona estona cuinant i sopant…una molt bona nit de divendres!!!
 
Jo no havia acabat especialment eufòric la setmana i la convocatòria en divendres va ser difícil de gestionar per qüestions logístiques…us haig de confessar que el cos em demanava perdre’m al sofà però com que la meva religió no em permet desdir-me a l’últim moment de les coses, vaig deixar el sopar a punt per a la família (uns calzonnes amb un artilugi nou que ens vam comprar a la Fira de la Candelera) i vaig enfilar cap a Terrassa.
 
Tan bon punt vaig creuar el llindar de la porta, tot va fer un tomb! Tot plegat va canviar de dimensió: un espai acollidor, una cuina gran, amics i companys blocaires, menjar… Allò prometia!

Ingredients:

  • 2 cebes (si son escalunyes millor, sinò qualsevol ceba que tingueu a mà…fins i tot tendra, calçot o porro!)
  • 1500 ml. de brou de verdures o pollastre (de carn millor que no perquè pot quedar massa fort).
  • 1 carabassó
  • 150 g. de mantega
  • 75 g. de ceps (o els bolets que tingueu a mà)
  • 250 ml. de vi blanc
  • 400 ml. de nata líquida per cuinar
  • 400 g. d’arròs (si pot ser carnaroli i bomba molt millor)
  • Sal, pebre i oli
  • 30 g de formatge parmesà
  • 1 calamar
  • 1 dent d’all

Recepta:

Sofregit:

  • Tallem una ceba i la coem amb la mantega i un raig d’oli.
  • Quan estigui cuita hi afegim els ceps i deixem coure una estona
  • Afegim el vi i deixem reduïr
  • Incorporem el brou, mig carabassó, 300 ml de nata líquida i deixem reduïr.
  • Salpebrem i reservem

Risotto:

  • Tallem la ceba i la coem amb la mantega durant 10 minuts.
  • Afegim l’arròs i el nacarem durant una estona sense deixar de remenar
  • Aboquem el brou fins a cobrir i al cap d’una estona, quan ja no en quedi aboquem la resta
  • Al cap d’uns 10 minuts afegim el sofregit i rectificarem de sal i pebre.
  • Deixarem coure uns 8 minuts més i afegirem la resta de la nata líquida i remenem per a que quedi ben integrat.
  • Tallem el calamar a tires i les saltegem a una paella amb una mica d’oli i all
  • Emplatem amb les tallarines de calamar per sobre i el formatge parmesà (si feu servir un motlle tot plegat quedarà igual de bo però més estètic)

Aquí un tastet del personal treballant per la comunitat: El Xavi, altrament dit “el devorador de panacottes” se les té amb el sable parmesà, la Eva que busca l’entrellat al rulo de cabra, jo que faig veure que cuino quan de fet, només remeno, la Sandra que ens va tenir tots captivats amb el seu confitat, l’Òscar l’únic capaç de treballar un crumble amb la càmera al coll, la Nuni i la Bet fent la tertúlia tot fent les rodanxes de sables, el Jordi, l’ojeador i la Su, ànima de la festa i mestre de cerimònies! (val a dir que la Ivana, la Laura i l’Alba, es van salvar miraculosament de la retratada tot i podrien estar ben be en qualsevol d’aquestes estampes…)

 

 Nit de bonrollisme gastroblocaire, de salut i de bons aliments!!!