Tan important com què cuines, és on i amb qui…això diem sempre els que ens omplim la boca amb la dieta mediterrània, oi?. Fa uns dies llegia al diari una sentència de mans de Juan Gérvas, doctor en Medicina “…la dieta mediterránea, no consiste en tomar aceite de oliva a cucharadas, sino en poner un mantel, cubiertos y tener compañía…”.
Això ho van tenir clar de seguida la Su que ens van embolicar a una colla de blocaires a passar una bona estona cuinant i sopant…una molt bona nit de divendres!!!
Jo no havia acabat especialment eufòric la setmana i la convocatòria en divendres va ser difícil de gestionar per qüestions logístiques…us haig de confessar que el cos em demanava perdre’m al sofà però com que la meva religió no em permet desdir-me a l’últim moment de les coses, vaig deixar el sopar a punt per a la família (uns calzonnes amb un artilugi nou que ens vam comprar a la Fira de la Candelera) i vaig enfilar cap a Terrassa.
Tan bon punt vaig creuar el llindar de la porta, tot va fer un tomb! Tot plegat va canviar de dimensió: un espai acollidor, una cuina gran, amics i companys blocaires, menjar… Allò prometia!

Ingredients:

  • 1 llom de bacallà
  • 100 g. de sobrassada
  • oli d’oliva
  • 2 cebes
  • Mel

Recepta:

  • Posem els daus de bacallà a confitar en una cassola amb oli. El foc ha d’estar al mínim i l’oli ha de cobrir el bacallà.
  • Passats uns 4 o 5 minuts, retirem i deixem escòrrer sobre paper absorvent.
  • Coem la ceba tallada a daus a una paella amb oli durant uns 30 minuts a foc mig per a que es vagi “potxant”.
  • Afegim la sobrassada, una cullerada/rajolí de mel i deixem que es fongui fins que quedi ben integrat.
  • Emplatem el bacallà amb el sofregit

Aquí un tastet del personal treballant per la comunitat: El Xavi, altrament dit “el devorador de panacottes” se les té amb el sable parmesà, la Eva que busca l’entrellat al rulo de cabra, jo que faig veure que cuino quan de fet, només remeno, la Sandra que ens va tenir tots captivats amb el seu confitat, l’Òscar l’únic capaç de treballar un crumble amb la càmera al coll, la Nuni i la Bet fent la tertúlia tot fent les rodanxes de sables, el Jordi, l’ojeador i la Su, ànima de la festa i mestre de cerimònies! (val a dir que la Ivana, la Laura i l’Alba, es van salvar miraculosament de la retratada tot i podrien estar ben be en qualsevol d’aquestes estampes…)

 

Nit de bonrollisme gastroblocaire, de salut i de bons aliments!!!