Aquesta recepta encara no la tenia publicada i no hauria pogut escollir millor moment per a fer-ho… resulta que l’Anto de La pasta per als catalans necessitava cuinar-la per a explicar als “guiris” aquesta meravellosa recepta de la cuina catalana. Per a fer-ho porta la secció Catalan Cuisine al programa Via Lliure de Rac1 els diumenges al migdia on va a aprendre a cuinar plats típics de la gastronomia catalana a casa de motivats com nosaltres i després ho explica al seu blog

l’Aleix fa posar foc a la metxa amb un tuit que semblava inofensiu i la cosa es va anar embolicant i perfilant alhora.

La cuina beumalista és una festa de portes obertes i per a aquesta experiència es van afegir ràpid al bombardeig: l’Òscar de Cal David , proveïdor d’alçada amb vedella de la bona, el Jordi d’El Fumet friquicuiner com jo i company de gastrobatalles i l’Elena sommelier de Amb V de Vi
Primer vam passar pel Mercat de Molins de Rei a visitar l’Òscar i a conèixer els diferents tipus de carn de vedella per a fer el Fricandó i després, a cuinar!!!
Però bé, anem a la recepta!!! Per a fer aquest fricandó vam fer servir: 500 gr de llata de vedella, 2 tomàquets madurs, 1 ceba, 1/2 porro, un got gran de vi ranci, una tassa de cafè de ratafia (opcional i no és habitual posar-ne), un bol de brou de carn / pollastre, un grapat de moixernons secs, farina, oli i sal. Per a la picada: ametlles, avellanes, all, julivert, pa torrat, oli i sal

I així és com va anar: Primer vam salar i enfarinar la carn (espolsar bé per a que no hi hagi un excés de farina) i la vam passar amb oli ben calent. Un cop marcada la vam reservar. Amb el mateix oli (si cal, afegir-ne més) vam coure la ceba i el porro tallat a ganivet i ben petitó (també hi podem posar una mica de pastanaga, substituir la ceba o el porro per calçot, etc…). Quan comença a estar sofregit, vam afegir la ratafia (opcional) i salar de nou. Quan va començar a estar daurat vam posar una mica de vi ranci. (si volem anar més ràpid, afegim una mica d’aigua d’hidratar els bolets de tant en tant). Quan va estar ben sofregit vam afegir el tomàquet tallat a daus i quan va començar a estar estovat, una mica més de vi ranci.

Un com el sofregit va ser una pasta densa vam afegir el brou de carn i vam deixar que guanyés temperatura abans d’afegir la vedella que havíem separat. Uns cinc minuts desprès aboquem la picada i al cap d’una estona els moixernons escorreguts. Vam deixar coure uns cinc o deu minuts més a foc baix i llestos.
Tot això ho vam maridar amb el vi que va escollir l’Elena, el Cara Nord
Una recepta espectacular de la cuina catalana d’orígen medieval i referenciada al segle XVIII pel pare Josep Orri, Avisos y instrucciones per lo principiant cuiner… Un plat gustós de “sucapà” obligat
l’Òscar, l’Elena, l’Anto, jo i el Jordi