Fa uns dies vam tenir la sort de passar un cap de setmana llarg a Formentera…tenir amics dispersats porai té aquestes coses, que els pots anar a fer una visiteta
Per acabar-ho d’arrodonir, ens vam organitzar la sortida sense canalla i amb una altra parella…una juerga de les guais, vaja!!!
Del que vam fer a la illa us en parlaré poc per no fer-vos dentetes a uns, perquè segur que no us interessa als altres o perquè ja us ho hem explicat a la resta…en qualsevol cas, no em puc estar d’explicar-vos on, quan i què hem menjat…això sí que us mola, eh?!?!
Com que vam sortir el divendres de matinada, de bon matí ja estàvem a la illa i amb un budell buit i els amfitrions ens van dur a la terrassa del restaurant es marès on vam treure el ventre de pena amb un entrepà de llom amb samfaina i frit de ceba i pebrot (la nostra samfaina, vaja) tot ben regat amb una delícia de vi negre eivissenc de Can Rich i per tirar avall, la primera dosi d’herbes Mari Mayans que acabaria formant part de la nostra dieta formenterenca
Com no podia ser d’altra manera, vam sortir d’aquella fantàstica terrassa amb riures sorollosos i caminar descompassat…sense haver de vetllar per a res ni per ningú i amb la única idea de deixar-nos engolir per les aigües de la illa i les seves sorres
I es va fer l’hora de dinar!…ves per on. Ens vam deixar dur al restaurant Sol y Luna
Primer ens vam embarcar amb un aperitiu mentre no arribava el personal d’unes rosses ben fresques…cervesa vull dir!
La juerga va continuar amb una paella, una fideuada, postres, copes, cafès, puros i güassa…molta güassa!!
El lloc és un típic xiriguito de platja, es diu Sol y Luna i com heu pogut veure a les fotos està a cavall d’un cortijo andalús, una barraca de pescadors i una parcela de càmping de platja… Vam estar-hi pràcticament sols i amb el mar i la brisa de fons, les herbes de nou…fantàstic. El preu no va ser tan fantàstic i la paella / fideuada acceptable anàvem advertits, això sí…i ara també ho esteu vosaltres. En qualsevol cas, vam sortir d’allà fets uns herois!!!
Com que ens havíem llevat tan aviat vam anar de pet a fer una migdiada històrica de la qual no us ensenyaré cap foto, només faltaria!
Ja ben desperts, i després de fer un tomet per Es Calò vam ensopegar amb les festes de Sant Ferran i ens van suggerir que si no teniem pressa ens deixéssim caure per la pizzeria Macondo. La illa està literalment colonitzada per italians i clar, una bona pizzeria no hi podia faltar!
Després d’una hora d’espera repassant el personal i arreglant el país vam agafar les pizzes i vam anar a la plaça on feien música i ball amb una barra estupenda portada pel jovent del poble. Vam demanar una Fidel (tomàquet, mozzarella, bacó, ceba i albergínies), una Osama (tomàquet mozzarella, bacó, xampinyons, nous i formatge brie) i una Web (tomàquet, mozzarela, pernil salat, roquefort, espinacs i pebrot vermell) i per últim i amb un èxit aclaparador, una Yes (tomàquet, mozzarella, brie, speck i rúcula). La gràcia d’aquesta pizza és que la rúcula es posa quan la treuen del forn i per tant, es menja crua sense perdre sabor ni textura…brutal, brutaaaaal
i herbes…i més herbes!
l’endemà ens vam despertar amb un esmorzar de luxe de mans dels nostres amfitrions a base de coc de frit, esaïmada i empanades d’espinacs (com si fossin panadons) i de tonyina…una passada llevar-se amb un esmorzar així!
Un cop a dalt, vam regalar-nos la dosi motxillera que tant i tant ens ha acompanyat per tot arreu…un mica de pícnic al far de La Mola contemplant la immensitat del mediterrani!!!
Després del dinaret ens vam anar a preparar per un sopar que prometia molt. Abans però, vam passar pel Juan y Andrea a ses illetes aprofitant l’avinentesa de les obligacions socials dels nostres amfitrions.
Amb més ganes que gana vam entrar pel Restaurant Es Caló on haviem decidit que menjariem un bullit de peix. Estavem molt emocionats perquè es tractava del darrer àpat que fariem a la illa i no ens hi vam posar per poc.
Com fem sovint, tots vam demanar amb la intenció de compartir i tastar-ho tot. Aquí va:
allioli:
És molt comú que als bars i restaurant n’ofereixin amb una mica de pa que consisteix amb una mahonesa amb all i julivert acompanyat sempre per una petita racció d’olives
Amanida Es Caló:
A base de ceba crua, tomàquet en fines làmines, mongeta seca blanca de formentera i peix sec típic de l’illa
Torrada
És recurrent trobar-ne a totes les cartes i menús de l’illa. Aquesta estava feta amb sobrassada, formatge de cabra d’Eivissa i reducció de figa seca de formentera.
Anava servit amb un vi dolç de terramoll exepcional
Bullit de peix
Va arribar l’hora de tastar l’esperat bullit de peix!!!
Està fet com un arròs a banda tot i que l’arròs inclou un sofregit amb sepia / calamar.
Es serveix en primer lloc el peix amb unes patates grans i amb una bona dosi del brou que ha generat.
L’arròs va resultar sec i gustosíssim…un luxe de sopar i d’aventura gastronòmica
Tot plegat ho vam maridar amb un Vi Ermita d’Espiells blanc de Juvé & Camps
I per a rematar-ho, unes coptixuelas i uns dancings al Blue Bar
I sí,…tot arriba i tot acaba! i va arribar l’hora de tornar cap a casa de nou… Abans però, vam passar pel forn de Sant Ferran a comprar una mica de coca per esmorzar que vam endrapar mentre esperàvem el ferry
Mare meva…això sí que va ser una gastroescapada!!!
Ben fet!!. Nosaltres vam estar l'any passat, per Sant Joan, tot un cap de setmana de total relax!
us cuideu sí o sí, vosaltres!! Ja ho veig, cap de setmana intens però molt ben aprofitat! Gastroturísticament parlant. Una gran illa, la de Menorca… !
Així doncs, ja saps de què va tot això…hehehehe Petons parella!!!
Formenteraaaaaaaaa!!! hahahaha
carai!! llegir això fa venir gana d´entrada!!! a veure si hi podem anar algun dia!!!
Regina