Passejant pels marges del riu Llobregat, en els límits del Parc Agrari tenim un assortit fantàstic de verdures de temporada. Les faves es cullen durant pràcticament tota la primavera i amb aquest temps que està fent estan sortint uns exemplars esplèndids.   

La setmana vinent un grup de periodistes i blogaires participem a un #presstrip a Can Comas on els amics de Cubat i els restauradors de la campanya Sabors de l’Horta juntament amb Turisme del Baix Llobregat ens tenen preparades moltes sorpreses entorn a la cuina i els productes del Parc Agrari…i com que estem en plena temporada de de faves he pensat que estaria bé refrescar una mica un dels llegums que més m’agrada cuinar i menjar.

Com a casa no son gaire fanàtics d’aquest llegum quan en faig és per vici…una alegria d’aquelles que de tant en tant li dono al cos

Ja sabeu que no soc gens aficionat a les mesures per tant us ho explico per a que vosaltres les adapteu al nombre de persones i gustos

Ens caldrà: 

  • 300 gr de faves fresques (clar que poden ser congelades però ara en podeu trobar de fresques i si us fa mandra treure-les de la vaina, segur que on les compreu en trobareu de pelades. Les que vaig fer servir son del grup de consum del Mulei i pelar-les és una juerga amb la canalla…) 
  • Carn de porc a daus ( a escollir entre cansalada, botifarra negra, bull, bisbe, catalana, pa de fetge, cap de senglar, pernil salat, xoriç…recomano no posar més de dos varietats), 
  • Alls tendres (si no en teniu doncs secs),
  • Una ceba grossa
  • Vi ranci (o xeres, conyac, i fins i tot cervesa o cava) 
  • Tomàquet (si és natural cal pelar-lo i rallar-lo, si compreu un pot doncs natural triturat i si no feu servir ni una cosa ni l’altra, dues cullerades de concentrat de tomàquet) 
  • Dos gots de brou (recomanable de carn però també podeu fer servir de verdura o de pollastre) 
  • oli, sal, pebre, llorer
El procés és el mateix que vaig posar-vos en la recepta de les faves amb calçots i podeu trobar la recepta un pèl repetitiva però pels que no la recordeu (és del febrer de 2011!!!) us ho torno a explicar.

Comencem, coent la cansalada amb un raig d’oli ben calent i remenant sovint. Si poseu també embotit, afegiu-lo més tard. Quan estigui tot cuit, ho traiem de la cassola mirant de mantenir l’oli per a coure-hi la ceba i l’all tallats en juliana. Anem remenant sovint per a que tot quedi tot ben cuit. Afegim un parell de cullerades de vi ranci i deixem que es vaig potxant, (caramel·litzant). Un cop estigui ben sofregit afegim el tomàquet (dues cullerades soperes si és natural triturat de pot, dues de cafè si és concentrat i si ja és fregit vosaltres mateixos) i deixem coure a foc lent uns quinze minuts remenant sovint per a que no s’enganxi. sal pebrem


Quan el sofregit tingui aquell color, olor i textura que tan ens agrada el tasteu, serà fàcil saber si encara li falta per l’acidesa del tomàquet. Tot seguit afegim el tall que hem separat i ho integrem fins a tenir un bon sofregit (en aquest punt, si heu de marxar, teniu pressa o se us torcen les coses podeu aturar-ho tot, deixar refredar el sofregit i reprendre-ho en un altre moment)


Afegim les faves  i posem el brou a escalfar. Quan el brou estigui a punt de bullir, aboqueu-lo a mica en mica i afluixeu el foc per a xup-xupegi lentament, salpebrem, afegim el llorer (també hi podeu afegir menta) i deixem coure 30′ a foc lent.


Un cop més, a la taula no hi pot faltar un bon tros de pa i vi negre. 
I de l’aventura de la setmana vinent, ja us en parlaré més endavant…