Quan l’Anna em va proposar fer una sessió sobre papillotes a l’aula mercat de Manlleu vaig vaig quedar súper descol·locat!! Un repte de sessió, sense dubte! Vaig començar a fer recerca gastronòmica entre els temporals mentals i vaig acabar acceptant. 

No cal dir que els dies següents anava perfilant la sessió dotant-la de contingut a la vegada que em maleïa per a posar-me en aquests jardinets…Una mica contradictori, sí però és l’adrenalina del repte, què voleu!

Un cop ho vaig tenir tot clar, l’Anna m’ho va acabar de posar tot molt i molt fàcil en la gestió d’ingredients, assistents i logística…un luxe, tu! Gràcies guapa!

Us haig de confessar que quan vaig entrar a l’aula em vaig empetitir una mica…en aquell mateix espai m’han precedit cuiners i companys blogaires amb un gran nivell gastronòmic, que aprecio moltíssim i poasr-me al mateix sac m’afalaga però acolloneix, així de clar…

Però, calia agafar la paella pel mànec i així ho vaig fer, què carais…A mida que va anar entrant tothom, vam arrencar amb una conversa informal distesa i amena que em va ajudar a relaxar…de fet, les assistents eren curioses, participatives i atentes, no podia demanar res millor!

De papillotes se’n poden fer amb múltiples variants i a mesura que evoluciona la tecnologia i la ciència, encara més! 

Segons l’IEC una papillota és un full de paper d’alumini o de paper resistent untat amb oli amb què s’embolica una menja per coure-la al forn.

Jo vaig decidir ampliar una mica aquest concepte incorporant altres fonts de calor i altres tipus d’embolcall amb la intenció d’oferir un ventall més generós de possibilitats (amb tots els respectes cap al dogmatisme gastròmic més purista, clar…però jo soc així, ampli de mides, hehehe) . Així doncs, partint de la base que tot allò embolicat i cuit en una font de calor directa pot acabar esdevenint una papillota, amb l’ajuda una mica de tothom vam acabar elaborant aquest quadre:

Per a que cadascú tragués les seves pròpies conclusions, i poder veure el potencial de tot plegat, vaig decidir fer una mica de tot:
  • Lluç amb verdures (paper – forn)
  • Lluç amb picada de soja (silicona – microones)
  • Salmó (alumini – planxa)
  • Salmó (alumini – forn)
  • Barreja de bolets amb crema de llet i ceba (bossa plàstic – forn)
  • Barreja de bolets amb suc de peus de porc (bossa plàstic – forn)
  • Assortit de verdures (paper – forn)
 
Ningú es va escapar de feinejar preparant cadascuna de les papillotes i el més agraït de tot va ser tastar-ho i entre tots comentar i observar la cocció de cada ingredient en funció del tracte que li havíem donat. Més que una classe, allò va ser un taller pràctic que quan es pot, és la millor manera d’aprendre.

No detallo cadascuna de les papillotes ja que aquesta entrada seria excessivament llarga tot i que no descarto anar-les publicant de tant en tant. (Mentrestant, aquí us deixo una que vaig publicar fa un temps de bolets de l’estil de la que vam fer)

En definitiva, un matí intens i agraït que va compensar els dies previs de mal de panxa i neguit!

Un grup excepcional que no va deixar pràcticament res del que vam cuinar. Un luxe!!!