Fa uns dies, va venir a casa el Lluís, un paio molt trempat que fa uns mesos va tirar endavant Prandium juntament amb la Sílvia, la seva parella. Conscients que no tothom o no sempre podem destinar l’estona que caldria a la compra setmanal, ens proposen portar-nos els ingredients justs pels àpats que necessitem juntament amb la recepta. D’aquesta manera no només ens estalviem temps sinó excedents de menjar pel fet de comprar com a recol·lectors i sense previsió. A més, si sou dels que no us agrada comprar però us agrada menjar bé, això us va que ni pintat! 
Total, que apareix el Lluís amb una caixa i el menjar per a quatre receptes, a part de xerrar de menjar i cuina, vam arrencar amb una conversa informal i propera d’aquelles que no tens pressa per a que acabin. Com no podia ser d’una altra manera, quan va haver marxat vam decidir provar la primera de les receptes: la llaminera amb pasta de full.

És tan simple com agafar la llaminera, untar-la amb paté al gust (fines herbes, pebre, etc..) i afegir-hi bacó (si son talls cal embolcallar-ho i si son tires, les enganxem amb l’ajuda del paté). Un cop embolicat ho pintem amb ou batut i enfornem durant uns 25′ a 170º. 

La pasta de full es converteix en una papillota comestible que reté els vapors de la carn ajudant-la a coure’s i preservant-ne l’aroma. És una manera molt ràpida, còmode, original i neta de menjar carn de poc. 

L’endemà vam provar un lluç fresc amb salsa d’alfàbrega…espectacular i encara més simple que aquesta llaminera. A més, ho van fer tot absolutament tot la Glòria i la canalla amb la recepta i els ingredients que ens havia donat el Lluís. No va fallar!!! però ja us ho explicaré un altre dia…