Us he dit algun cop que m’encanta trobar qualsevol excusa per a cuinar, oi? Aquest cop no em va caldre donar-hi gaires voltes perquè portava dies pensant què portar a taula, precisament… el dia del meu aniversari!!

 

Com que el dia en qüestió cau al bell mig del mes d’agost, em va agafar de vacances i m’ho vaig poder prendre amb calma. Al matí vam anar a pujar el Puig Dòrria, per fer gana, país, família i aquestes coses que tant ens agraden, i a la tarda, quatre compres i cap a la cuina.
Sempre que pugem uns dies a Planoles el primer que faig és un bon brou de carn i verdures (això també ho he dit altres cops, oi??) on no hi poden faltar els peus de porc. És una bona manera de tenir-los cuits per a un posterior estofat, brasa o el que calgui.
Em vaig decidir a fer uns farcellets de peus de porc i botifarra negra a mode “dues queixalades” per a afegir-lo a la taula juntament amb una llaminera de porc a daus i més coses.

En primer lloc vaig estofar els peus amb la botifarra negra sense més i els vaig deixar reposar i temperar una bona estona.

 

Amb les mans i amb molt de compte de no deixar-me cap osset, vaig desossar-ho i juntament amb la botifarra negra i li vaig donar uns quants cops de tisora.

Tot seguit vaig estendre la massa, que en aquest cas va ser de crestes precuinades, i vaig abocar una mica del farcit i una cullerada de maonesa amb all.

 

Un cop ben embolicat i tancades les puntes només calia emplatar, pintar amb ou batut i enfornar per a daurar-ho.

 

Vaig servir-ho amb una salsa agredolça feta a base de mostassa i melmelada de mora. Els últims els vam haver de partir com a bons germans!!! hehehehe ni “el de la vergonya” ni cuentos…no vam renunciar ni a les engrunes!!!

És curiós com els peus de porc que defugia de petit, ara m’agrada tant i tant!!! em passa una mica com amb les olives negres…suposo que “progresso adequadament” hehehehe