Us he dit algun cop que m’encanta trobar qualsevol excusa per a cuinar, oi? Aquest cop no em va caldre donar-hi gaires voltes perquè portava dies pensant què portar a taula, precisament… el dia del meu aniversari!!
Com que el dia en qüestió cau al bell mig del mes d’agost, em va agafar de vacances i m’ho vaig poder prendre amb calma. Al matí vam anar a pujar el Puig Dòrria, per fer gana, país, família i aquestes coses que tant ens agraden, i a la tarda, quatre compres i cap a la cuina.
Sempre que pugem uns dies a Planoles el primer que faig és un bon brou de carn i verdures (això també ho he dit altres cops, oi??) on no hi poden faltar els peus de porc. És una bona manera de tenir-los cuits per a un posterior estofat, brasa o el que calgui.
Em vaig decidir a fer uns farcellets de peus de porc i botifarra negra a mode “dues queixalades” per a afegir-lo a la taula juntament amb una llaminera de porc a daus i més coses.
En primer lloc vaig estofar els peus amb la botifarra negra sense més i els vaig deixar reposar i temperar una bona estona.
Amb les mans i amb molt de compte de no deixar-me cap osset, vaig desossar-ho i juntament amb la botifarra negra i li vaig donar uns quants cops de tisora.
Tot seguit vaig estendre la massa, que en aquest cas va ser de crestes precuinades, i vaig abocar una mica del farcit i una cullerada de maonesa amb all.
Un cop ben embolicat i tancades les puntes només calia emplatar, pintar amb ou batut i enfornar per a daurar-ho.
Vaig servir-ho amb una salsa agredolça feta a base de mostassa i melmelada de mora. Els últims els vam haver de partir com a bons germans!!! hehehehe ni “el de la vergonya” ni cuentos…no vam renunciar ni a les engrunes!!!
És curiós com els peus de porc que defugia de petit, ara m’agrada tant i tant!!! em passa una mica com amb les olives negres…suposo que “progresso adequadament” hehehehe
I amb nota! Un progrés molt adequat, trobo. ;-) Felicitats amb retard
Un gran dinar per celebrar com cal l'aniversari.
Jo no puc amb els peus de porc (encara no progresso adequadament, je je je…) però crec que en format farcell me'ls menjaria de gust i tot!
Moltes gràcies Marina!!!
I tant Gemma…els peus de porc amb farcells o caneló son una altra dimensió! a casa no els volien ni veure i ara se'ls sortegen.
Llença-t'hi dona, hehehe