Quan era petit em divertia molt sentint a les clientes de la botiga demanant “cocretas” a ma mare des de darrere la xarcuteria.
Ara, conscientment se m’ha enganxat a mi i ves per on, avui toca parlar-ne!

Com a tècnica d’aprofitament, son una segona proposta d’un primer rostit, cuina a l’ast, al forn, i d’allà on hi hagi un excedent de carn.
Sovint em diu la gent que no en fan perquè no els sobra prou material. La solució sembla fàcil, no? cuinem més quantitat i “andandu”
Així que fa uns dies m’ho vaig fer venir bé per a fer-ne una pila. Aprofitant la conjuntura familiar estiuenca em vaig agafar uns dies per a marxar sol i clar, a part de caminar, llegir, escriure i dormir, vaig cuinar!!!
Haig de confessar que cuinar per un de sol és una mica dramàtic quan estàs acostumat a fer-ho per cinc però m’hi vaig acostumar aviat…
El primer que vaig decidir d’aquest recés és fer un bon brou de carn. M’aniria be per a tot el que tenia pensat cuinar: tallarines amb múrgoles i ceps, faves a la catalana, trinxat, sopa i com no, les croquetes!
A part de la carcassa de pollastre de rigor, vaig posar-hi també tot un pit i una cuixa sencera a part de la cansalada i la botifarra negra que no pot faltar mai.

Un cop cuit i separada la carn de les verdures vaig desossar a consciència el pollastre i vaig triturar-la tota a cop de tisores en un bol. Un cop reposat i fred, vaig fer un sofregit amb ceba, tomàquet i vi ranci que vaig afegir a la carn. Un cop vaig tenir la pasta a punt vaig decidir provar de fer-ne algunes a la planxa sense arrebossat tal i com vaig veure fer al segon sopar cubat de mans del Jó del Restaurant Follia.

Així doncs, unes les vaig arrebossar a l’estil tradicional, amb ou i pa ratllat i fregir amb oli ben calent (tot i que m’agrada fer el doble arrebossat a l’estil echaurren, en aquest cas no anava curt d’ous…què hi farem).

Per fer les altres, en primer lloc em calia maonesa amb una punta d’all que vaig barrejar amb la pasta i amb l’ajuda imprescindible de dues culleres i amb la planxa o paella sense oli ben calenta, posar-les a coure pels tres cantons (em van acabar agafant aquesta forma)
El resultat és exquisit i molt saludable ja que ens estalviem el fregit.
Les que jo vaig menjar el primer cop no tenien punt de comparació perquè estaven fetes amb pollastre pota blava d’El Prat però us haig de dir que aquestes amb pollastre, cansalada i botifarra negre també estaven boníssimes!!!
Si us animeu a provar-les, ja m’explicareu….bon estiu!!!