La producció de carabassons a l’estiu pot arribar a dimensions sobrenaturals i clar, cal gestionar-los abans que es facin malbé. Aquests dies em plouen carabassons d’horts de família i amics a manta i, a part de la crema de verdures de torn, haig de buscar maneres de donar sortida a tanta carabassonada!

Encara tenia tomàquets secs macerats amb oli de Petràs i vaig decidir tunejar una recepta que havia vist canviant la vinagreta i afegint un tros d’aquest tomàquet fort i gustós.

Aquest plat només té dos coses importants a tenir en compte. El primer és que el tall del carabassó ha de ser fi i sencer i el segon és que s’ha de servir bonic…

Així doncs, no hi ha més que agafar el carabassó i passar-lo per la mandolina ben finet, doblegar-lo i presentar-lo al plat amb un tros de tomàquet sec a sobre i amanit amb una vinagreta al gust (jo la vaig fer amb avellanes, sèsam, vinagre de xeres, oli verge extra, sal i mel). És preferible deixar-lo reposar una estona per a que l’àcid de la vinagreta cogui el carabassó una mica. També és important que la forquilla pugui agafar d’una palada una ració per a que hi càpiga tot a la boca. Un cop més, el joc de contrast de textures i gust obliga a tastar-ho jusnt.

Amb aquesta foto només em vaig ventilar mig carabassó i formava part d’una taula amb diverses propostes a mode “sopar informal d’estiu” que si no els fem ara, ja em direu…Ara em toca pensar què fer amb la resta que encara tinc a la nevera!!!