Tots hem sentit alguna vegada allò d’estar “al lloc adequat al moment oportú”, oi? …doncs a mi em va passar una cosa similar fa uns dies.
La infanteria va marxar de campaments els mateixos dies i com que la Glòria treballava vaig decidir organitzar-me una mica per a fer una cosa que feia molts anys que volia fer…marxar sol!, aturar el món com escrivia l’Albert Espinosa a “Si tu me dices ven, lo dejo todo… pero dime ven” (2011)

“…

¿Nunca has parado el mundo?

– ¿Qué es parar el mundo?

– Parar el mundo es decidir conscientemente que vas a salir de él para mejorarte y mejorarlo. Para poder moverte y moverlo mejor.
» En ese tiempo debes intentar que nadie ni nada te cree problemas.
» Alimentarte de buena literatura, de buen cine y, sobre todo, de la conversación de una única persona que te inspire en este mundo. ¿Y sabes qué…?
-¿Qué?- dije emocionado.
– Luego el mundo te premia. El universo conspira a favor de los que lo mueven. Y ésos son los que lo paran. ¿Tú quieres mover el mundo o que te mueva?
– Moverlo -dije con seguridad-. ¡Moverlo.
…”
El primer que vaig decidir fer a la cuina va ser un bon brou de carn. M’aniria be per a tot el que tenia pensat cuinar…un brou és sempre un bon començament!!!

Com que tenia una bosseta de les múrgoles seques que em va donar el Jaume de la seva collita de la primavera (flipeu amb tot el que va trobar!) i l’assortit de ceps de Petràs vaig decidir aprofitar-ho per a fer unes tallarines.





Vaig fer servir: 150 gr. de tallarines, una ceba, un all, un got de vi ranci, quatre múrgoles, una cullera de cafè de tomàquet concentrat, un grapat de ceps secs laminats i un got de brou de carn i formatge en pols.

 

En primer lloc vaig posar a hidratar tots els bolets durant una mitja hora. Mentre reposaven, vaig posar a sofregir una ceba tallada a daus petits amb un bon raig d’oli i foc fluix, quan va estar ben desfeta vaig afegir l’all i els bolets tallats. Passats cinc minuts vaig afegir el tomàquet concentrat i abocar-hi el got de vi ranci. Mentre es coïa a foc lent, vaig aprofitar per a coure la pasta durant sis minuts (és important que quedi un punt crua, pre-aldente).
Un cop bullida i escorreguda la vaig afegir al sofregit juntament amb el got de brou de carn per a que s’acabés de coure absorbint el gust del sofregit (que només amb la olor ja feia salivar!). Passats cinc minuts ja estava a punt per a servir empolvorat amb el formatge en pols.
No hi vaig afegir sal perquè el brou ja estava prou salat però com sempre, cal que aneu tastant per a rectificar-ho.

 

Ho vaig acompanyar amb una fresquíssima cervesa torrada que Maset em va fer arribar en el “pack estiu” uns dies enrrere i un bon tros de pa.
El menú va resultar espectacular i és que barrejar pasta i bolets és sempre garantia d’un bon àpat!
Ara només calia pensar en la propera aventura a la cuina en aquells dies d’aturada però abans, tocava cremar-ho fent cames pel Pirineu