Fa sis anys va començar una aventura molt engrescadora que sorgia d’un grup de joves inquiets i motivats pel seu poble: l’Ateneu Mulei. En tots aquests anys, la progressió de l’entitat ha estat directament proporcional al seu compromís i entusiasme fins al punt de plantejar-se un canvi de local social (aquí podeu veure les fotografies de molts actes).

Tota aquesta moguda m’ha agafat de ple i l’entitat s’ha convertit no només en un referent familiar sinó també gastronòmic (divendres de taverna, tast de cerveses artesanes, sopar de fira, grup de consum…) 




Aquest divendres, va tenir lloc un dels actes més esperats amb la inauguració del nou local i on no hi podia faltar una moguda gastronòmica a l’alçada de l’esdeveniment, i és que la currada de “maquejar” l’espai no hagués estat possible sense la dedicació de peons, manobres i motivats varis: 



El Paco, el Litus i jo teníem ganes de fer lluir aquella barra i omplir-la de tiberi i ens vam decidir per oferir un sopar de “pinxos”. El resultat va acabar sent cinc centes llesques de disset varietats diferents. Van ser aquestes:
Tonyina, enciam, ceba i guindilla 
Txaca – Crancó (ceba tendra, maonesa d’all i surimi)
Pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà

Encenalls de pernil dolç amb maonesa d’all
Formatge cremós amb nous i melmelada de tomata
Truita de patates, botifarra negre i ceba
Llonganissa
Croquetes de cigrons amb salsa de iogurt i julivert
Gorgonzola amb anous
Formatge de vaca serrat de triadó
Cassoletes de Guacamole
Escalivada amb anxova
Carabassa amb bolets, ceba, formatges i ametlles
Gilda (olives, guindilla i anxova) 
Mouse d’albergínia i formatge de cabra 
Truita de carxofa i alls tendres
Truita de bacallà i pebrot

L’aventura va ser tot un èxit per dos motius. Per una banda es va acabar tot, i això per sí sol ja és un bon indicador, i per una altra perquè la gent ens va fer saber que estava encantada. Un subidón, vaja!!!!

Sort en vam tenir del gran nombre de mans que en el moment de preparar-ho tot van aparèixer del no res i es van posar a untar i muntar cada pinxo…si no, no haguéssim pas arribat a temps!

L’espai del nou local ofereix un potencial infinit i de ben segur serà el marc de moltes de les properes cròniques gastronòmiques que trobareu per aquí…

El Paco, el Litus i jo mateix amb la feina feta!