Allò que dèiem!!! si no fos pel blog…
Fa uns dies que vaig rebre una agradable i sorprenent invitació de mans del Josep, de la revista cuina. Resulta que ens convidaven a una colla de blogs a la festa de renaixement de Tortosa on volien donar un toc gastronòmic a la festa amb cuina en directe, xerrades, etc… A bodes em convida senyor director!!!!
A més, semblava que els astres s’estiguessin alineant formant una constel·lació nova, d’aquelles que tenen lloc cada molt, molt temps! Aquell dissabte m’havia quedat sense la canalla i amb la casa buida ja que a la resta li tocava treballar matí i tarda… Amb la por del gafe que està convençut que li caurà la casa a sobre en qualsevol moment, vaig acceptar, no fos cas…
Així doncs, a les 08:00 del matí del dissabte ja érem a Barcelona per a afegir-nos al bus que Sàpiens havia destinat als de la capital i rodalies.
M’agrada conduir i a casa ho faig sovint…i quan no, em toca estar per la infanteria que a la segona fila generen prou activitat per a desitjar conduir. Per tant, aquell viatge, sense haver de posar-me al volant ni vetllar per ningú vaig passar bona part del trajecte dormint, una d’aquelles coses que només trobes a faltar quan no ho pots fer mai! Aquell dissabte estava decidit a deixar-me portar, a fer de “paquet”, a gaudir i no atabalar-me per res!!!!

 

 

Tan bon punt vam arribar, ens vam dirigir de pet al Mercat Municipal on estava prevista una sessió de cuina en directe (…un showcooking en diuen també). Mentre fèiem temps, vam fer una volta al mercat càmera en mà per a deixar-nos endur per la vida de mercat d’una ciutat nova per nosaltres.

A part del peix que estava espectacular, ens va sorprendre que en un parell de parades de verdura hi venien planter i fins i tot, n’hi havia una que ho feia de forma exclusiva! Algú va fer el comentari d’exportar-ho als mercats de Barcelona i rodalies i ja us puc ben assegurar que vaig estar donant-hi voltes una bona estona…recordant la cua de més d’una hora que vaig haver de fer tot just vint dies enrrere per a comprar-ne, no és gens descartable, no!

 

 

Després de vagarejar i de perdre més de vint minuts del programa (els blogaires amb això som un cas!!!), ens vam disposar a presenciar la sessió de cuina en directe i més que mai perquè la vam fer al bell mig del mercat mentre la gent anava, venia i es despistava amb la cuina medieval de la Margaret Nofre, cuinera del restaurant Sant Carles que ens va preparar receptes interpretades del llibre de Coch i el Sent Soví. Una altra coincidència rodona ja que darrerament estic llegint el llibre de Coch que em va regalar mon germà gran, i em va fer molta il·lusió presenciar aquest tipus de cuina, orígen del que cuinem i som ara…i és que quan els astres s’alineen tot sembla fet expressament!
  • Reroles (bunyols) de fetge de pollastre:
  • Freixols (creps) d’herbes fresques:
Si voleu veure’n les receptes, mireu el blog de la Nuni que té una capacitat infinita de fer fotos, tuitejar, prendre notes i resoldre dubtes del personal…aquí la podeu veure en acció ;-)
Blogers in action: Nuni resolent dubtes i analitzant les Reroles
Després de la sessió de la Margaret, vam anar a escoltar en Josep Lladonosa que es va convertir en una autèntica lliçó, una sacsejada, una posada a punt i un “resset” gastronòmic! Trencant mites, aclarint conceptes i ubicant la nostra gastronomia al panorama actual. Poder escoltar eminències d’aquest nivell i de casa nostra és una mostra més que la situació actual de la cuina catalana no ha estat només cosa dels cuiners mediàtics del moment, hi ha una carrera de fons iniciada i mantinguda per aquest tipus de personatges cada cop més oblidats i reemplaçats. Només calia veure les seves llàgrimes d’emoció fruit de tota una vida dedicada a l’estudi antropològic i gastronòmic de la nostra identitat culinària en el llarg i sentit aplaudiment que li vam dedicar. Un llàstima, sincerament!
El toc curiós el va donar el xicot que molt amablement va solucionar els problemes tècnics del canó projector vestit de l’època…com hi ha món!!!

 


Un cop acabada la sessió i havent degustat uns aperitius de pinxo, vam immortalitzar el moment amb una foto de grup i ens vam dirigir al Restaurant Sant Carles on ens esperava un menú a base de la cuina de l’època (menjar blanc, verat amb fruits secs, rap amb musclos, poma amb espècies i vi amb mel i espècies)
Però la tarda tot just començava i tocava fer la darrera activitat amb en Pere Llupià que ens va fer “lo pastisset de tortosa” i Coquetes de segí. Un final dolç per un dia espectacular!

El que més em va sorprendre de la seva sessió és quan parlava de les quantitats de farina “la que hi entre” volent dir “tanta com calgui per a aconseguir la textura que volem”. Aquesta és la meva cuina!!! Uns quants vam riure per sota el nas i ens vam creuar mirades de complicitat. No en va no he tingut mai una balança a la cuina, tot i que cada vegada tinc més clar que n’hauria de tenir una…deu ser per la pressió blogaire, hehehe.


Aquests son els blogs que vam participar en aquest fantàstic dissabte i on segurament trobareu més cròniques del dia:

A TABLE. www.atable.es. Inés Butrón.


DELÍCIES DEL REBOST. http://delicies.blogspot.com. Sara-Maria Aixàs

CUINETES-CARME. http://cuinetes-carme.blogspot.com.es/ . Carme Arce

CUINETES. http.//cuinetes.bloks.cat. Sílvia Soto (que m’ha deixat algunes fotos i apunts per l’entrada)

PEBROTS VERDS. http://blogs.cuina.cat/pebrotsverds. Miguel Ángel Roque.


APRIL’S KITCH. http://aprilskitch.blogspot.com.es/. Mon Monrabà (que m’ha deixat algunes fotos per l’entrada)

LA CUINA VIOLETA. http://lacuinavioleta.blogspot.com.es/. Nani Nolla


NO HI HA OUS. http://nohihanous.blogspot.com.es/ Gisela Sanz i Ramon Adell