A vegades em cal una empenteta per a desencallar alguna recepta pendent i un cop més, va ser gràcies a la Laura de Coure Coulants…
Que si és tan fàcil, que queda tan bona, que no cal matar-s’hi gens, que a veure quan ens la fas d’un cop… Per fí, la coca de forner o coca de pa va tenir el seu moment a la cuina beumalista!!!

Llegint els ingredients semblava que tenia de tot i no vaig voler deixar escapar la oportunitat. Em vaig llegir de cap-a-rab la recepta de la laura i haig de confessar que el concepte dels “barrots” inicialment em va inquietar una mica però veient el vídeo del Barriga que va fer pel Cuines vaig veure-ho més clar!

Però una recepta no passa així com així per la cuina de casa sense que acabi passant alguna cosa! En el moment de posar-m’hi…una: em vaig adonar que no tenia prou farina força, dues: el llevat que tenia a la nevera estava més “pallà” del que m’hagués agradat, tres: no tenia matafaluga (anís en gra) i quatre: no tenia licor d’anís!!! Quin panorama no??

Lluny de renunciar, m’hi vaig posar amb més ganes que mai tot canviant i reemplaçant ingredients.

Per a la coca vaig fer servir: mig quilo de farina força (bé, mig quilo és el que hauria d’haver posat però vaig completar-ho amb farina normal…), 10gr aproximdament de llevat fresc, una culleradeta de sal, 280 ml d’aigua i 25 ml d’oli d’oliva.

Finalment vaig acabar fent tres coques, una de canyella, una de xocolata i una d’avellanes i per això vaig fer servir: Oli d’oliva per pinzellar, canyella en pols, avellanes passades pel morter, sucre avainillat, i sucre normal.

Així és com ho vaig preparar (tal i com ho explica la Laura):

  1. Amassar o bé a una amassadora o bé a mà tots els ingredients de la coca. Posem tots els els ingredients menys l’aigua que l’anirem afegint gradualment a mida que la massa ens la vagi demanant fins a posar-la tota.
  2. Amassem uns 10-12 minuts a màquina o 20-25 a mà fins que veiem que la massa està suau i elàstica i es fa un tel quan la estirem.
  3. És el moment de posar la massa a un bol empolsimat amb farina i tapar-la amb un paper film i la deixem llevar uns 45 minuts o 1 hora.
  4. Després dividim la massa en 2 o en 3 parts i fem uns barrots amb ella. Per fer els barrots primer estirem cada porció, la imaginem en 3 parts i dobleguem cada una de les parts fins al centre, després la pleguem sobre ella mateixa i per últim tanquem les puntes pressionant amb els dits i ja tindrem fetes les formes de barrot. Repetim el procediment per les altres peces.
  5. Després deixem llevar els barrots fins que doblin el seu volum. Unes dues hores. Jo un dels barrots el vaig deixar a la nevera tota la nit i després el vaig treure una estoneta abans de fornejar (uns 30 minuts o 1 hora abans)
  6. Un cop llevats els barrots, els agafem i amb les mans li donem la forma de coques.
  7. Les pinzellem amb oli, les empolsimem generosament amb sucre i pinyons i els posem al forn preescalfat a 250º de dalt i de baix uns 12 minuts.

Certament, aquelles coques van marcar un abans i un després a la cuina de casa. La canalla se les van endur a l’escola i en prou feines en van esmorzar repartint-la entre mestres golafres (algunes més que altres…) i col·legues de classe. L’èxit va ser aclaparador si bé la que va triomfar més va ser la de canyella!

L’experiència cocaire va ser molt prometedora… si amb una sabata i una espardenya van sortir aquelles coques tan bones, el dia que les faci ben fetes hi haurà catarsi col·lectiva assegurada.

Mira, demà per Sant Jordi pot ser un bon moment, no? Això, sí…abans passo pel súper!!!

Avui és demà…o sigui l’endemà d’haver escrit l’entrada i tal i com vaig dir, les coques com cal! Feliç Sant Jordi a tothom…