A ningú se li escapa el poder i l’abast de les xarxes socials i la cuina no se n’escapa ni de bon tros!
Fa uns dies, en Jordi em feia arribar una foto que li va cridar l’atenció i que li va fer pensar en la meva afició per la cuina. Es tractava d’uns trossos de frankfrut enfilats per espaguettis.
Ho vaig trobar genial i una bona proposta per a cuinar amb la canalla i vaig compartir-ho al la pàgina de fèisbuc del blog. Per sorpresa meva, en pocs minuts va generar “m’agrades” i comentaris a manta!!!
Aprofitant l’embranzida, i per resoldre els dubtes que em plantejaven vaig proposar que tots els que estàvem embrancats amb el tema, que ho provéssim a veure què!…
No detallaré com fer-ho perquè no hi ha més del que es veu…tallar, enfilar, bullir, condimentar i menjar.
Sen cop que veig aquesta recepta avui. Que s'ha posat de moda o m'he perdut alguna cosa?…
Quan he llegit el títol he flipat una mica, FRANKPAGUETTI??? ha ha ha quina imaginació té la gent!!
Jo també ho havia vist fa temps, però no sóc tan agosarada com tu i no ho he provat, je je je… :)
jajajjajjaa, jo tb he flipat! que divertit per la canalla, perquè a mi el frankfurt em costa una mica…
bon cap de setmana
Bona idea, primer els tens entretinguts enfilant i després menjant!!!!
PTNTS
Dolça
Juasjuas! Tu si que estàs fet un bon frankpaguetti! Segur que els nens s'ho van passar bomba, tant com els de la super Nunix fa un parell d'anys! xD
Petons
Sandra
Ostres, jo també ho tinc pendent de fer, una mare de l'escola ens ho va enviar la setmana passada i a la classe de l'Èlia tots estan menjant aquestes salsitxes!!!
Com mola!!! Ostres i gràcies per citar-me!!! :D És fantàstic veure com les modes vénen i van! A mi també em van al·luscinar quan el vaig veure per primera vegada i no me'n vaig poder estar de fer-los amb els bitxos de casa! ;) Amb el teu súper equip segur que van triomfar!!! Molts petons Beumix!
Es deu haver posat de moda, perquè en va ple tot internet d'aquests espaguettis. No sé si els frankfurts fets així m'agradarien gaire, la canalla segur que sí.
Nani
Marina…és el que tenen les xarxes socials!!! voilà….(perdre't alguna cosa? estàs de bromaaaaa??? heheheh)
Gràcies Montse…vaig estar-hi donant voltes i em vaig inventar aquest nom…mola, no??? si algú més l'ha fet servir sujuro que no m'ho he copiat!!!;-)
Gemma, no es tracta de ser més o menys agosarat, es tracta de tenir canalla rondant sempre per casa o no. Segurament jo tampoc m'hagués plantejat de fer-ho mai….però ara, ha estat divertit!
Lídia, jo el Frankfurt l'evito sempre que puc però mira,…ho vam provar!
Si Dolça, la qüestió és que no parin i que entrin a la cuina!
hahahaha Sandruskaaaaa, tu sempre tan aguda!!!
Cristina, aprofita l'embranzida dona!!! que mola….
Núnix, ets un referent a la cuina beumalista…i em temo que a la de mig país!
petons…
Si Nani…és lo que tieneeee!!! ja et dic que a mi tampoc m'entusiasmen però fa conya!
Hòstia, ara em posaré una mica anti(xarxa)social. Deu ser que no tinc descendència i que Herodes sempre m'ha semblat un tipus simpaticot, però a mi aquests frankpaguettis em fan un fàstic del cagar.
De passada, que es vegi que els comentaris d'un blog no han de ser sempre simples ensabonades i que el lliurepensament existeix.
Una abraçada, Jordi!
Hola Joan…ja t'esperava!!! hahahaha
Per definició, en la lectura d'un blog un espera que li aporti alguna cosa i que no deixi indiferent. En aquest cas, em congratulo que aquesta entrada en concret, haig tingut efectes laxants en la teva activitat digestiva.
Torna aviat nano!!
Hola guapix! Després de llegir el comentari de la Montse, mira si estem connectats (o ens assemblem tu i jo, o el que sigui…) que mira quin nom vaig posar jo al plat (tb me'l vaig inventar) http://cuinetes.bloks.cat/2010/07/12/frankspaghetti/ ;)
PD: Collons quina canya et fot el Joan Vigó! Jajajaja! Com mola! xD
Magnifica idea per fer amb els nens.
Chus
Que divertit, un dia d'aquests poso als nens a enfilar spaguetti!!