Un cop més, vam anar convocats a un sopar on cadascú havia de dur alguna cosa…sembla ser que quan ens conviden a nosaltres, no podem esquivar de dur alguna per menjar (algun cop hem intentat pelar-ho amb una ampolla de vi però no ens n’hem sortit…ens ho prendrem com un compliment!!!). 
Aquells dies estava fent proves per el tast de cerveses artesanes on m’havien convidat a col·laborar fent els aperitius del tast, (un maridatge que en diuen ara….tot i que li dono tota la raó a en Quin Monzó al seu article a LV).
Donant voltes a què donar de menjar per a acompanyar les magnífiques cerveses del Paco, el Salva i el Guillem, vaig voler provar unes tartaletes de pasta de full de la Laura de “coure coulants”.  
Les vaig tunejar una mica ja que la pasta de full té aquestes coses, admeten múltiples variacions i possibilitats… No tenia el sèsam que ella fa servir i vaig fer servir nous i en canvi, vaig afegir melmelada de tomàquet de La Fageda de la Llumineta de la Nuni. (que per més “guassa” en diuen melmelades per a maridatges per a  formatge, hahaha…però estan boníssimes!!!)
Per a fer-ho, vaig utilitzar: Una làmina de pasta de full, melmelada de tomàquet, ceba, un “rulo” de formatge de cabra i anous.
En primer lloc posem a coure la ceba tallada en juliana i a foc lent en una paella amb oli. 
Mentre es va fent,  cal estendre la massa amb l’ajuda d’un corró i farina (pel taulell i pel corró) i un cop estès, tallar la massa en rodanxes al gust amb un got, per exemple. 

Posem les rodanxes a una làmina de paper de forn sobre de la safata (com podeu veure, jo vaig fer servir paper d’alumini ja que el paper de forn se m’havia acabat….en aquest cas, empolvoreu la superfície amb farina vigilant que sota de cada massa n’hi hagi per a que no s’enganxi) i les punxem. Jo no les vaig pintar amb ou però és recomanable.
Tot seguit, apliquem la melmelada vigilant de no passar-nos ja que amb l’escalfor de forn, es liqua i es pot escampar per tot arreu. Sobre de la melmelada, posem la ceba ben potxada, les rodanxes de formatge de cabra i un quart d’anou. 
Finalment ho enfornem entre 10′ i 15′ vigilant-les sovint perquè no es cremin…
Si us agafa la vena creativa, podeu fer proves amb altres formatges,    fruits secs, embotits, verdures…
Té un punt d’entretingut, no ho negaré, però és molt divertit i el resultat pot ser tan diferent com tingueu acostumat al personal…i si teniu canalla per casa us pot ajudar en la majoria de passos!!!
Per cert, properament us explicaré què vaig fer finalment al tast de cerveses que vam fer al Mulei en motiu de la Fira de la Candelera…