Els dissabtes cal ser previsor per a que el dinar no acabi convertint-se en un berenar sopar! 

Amb la de mogudes familiars que tenim és imprescindible tenir el dinar a l’hora per a que el cap de setmana no s’acabi torçant.


Així és que un bon dia, tot preparant les pizzes del divendres, em vaig afanyar per a tallar un pollastre i preparar-lo per a enfornar l’endemà. Tenia moltes ganes de provar el xerès de tòfona que m’havia regalat el Marcel·lí i els bolets secs de bolets Petràs que encara tenia pel rebost. 

Tot plegat, molt prometedor…llàstima que el pollastre no era un pota blava del prat o un bon exemplar de pagès…Però bé, la cuina domèstica diària té aquestes coses!

Per a fer aquest pollastre vaig fer servir:
Un pollastre sencer, dos grans d’all, oli, romaní i farigola, pebre, sal, oli, un grapat de pinyons, vuit prunes i una ceba, bolets secs (ceps i moixernons).

En primer lloc, vaig tallar el pollastre: el pit en dos trossos gruixuts i separant la cuixa del carpó, això sí,  cada peça degudament pelada (amb aquests tipus de pollastres, no m’agrada coure la pell…) la resta va anar directe pel caldo. Un cop tallat el vaig salpebrar i el vaig posar en una safata per a fer-lo al forn. A la mateixa safata hi vaig abocar un bon raig d’oli,  tres cullerades soperes de xeres de tòfona, el romaní i la farigola, els alls i la ceba. El vaig tapar amb paper de film i el vaig deixar a la nevera per a coure’l l’endemà. 

El dissabte, abans de sortir de casa vaig programar el forn per durant 45′ a 150º i per a que estigués llest a les 14:00 (quan deixo el forn programat tendeixo a posar una mica menys de temperatura per a no trobar-me amb sorpreses…) i vaig deixar els bolets en remull per a hidratar-los.

Quan vam arribar, mentre la canalla buidava bosses, es posava còmode i paraven taula vaig torrar un grapat de pinyons, escaldar les prunes i escórrer els bolets i ho vaig afegir tot junt els darrers cinc minuts de forn. 

Sortir de casa per començar un dia intens amb la tranquil·litat de tenir el dinar a punt és invertir en “pax in familia”…i saber que el que t’espera és un pollastret suculent encara dona més bon rollo!!!

Ja vaig fer bé apretant perquè el forn que vam comprar es pogués programar, hehehe

A veure aquest dissabte vinent què acabem dinant…