“…posteo luego existo…”
Tants dies amb un estofat en pantalla a molts us ha acabat fent bola però no vaig fer un bloc per a estressar-me…hi ha masses motius a la vida per a neguitejar-se i fer-ho també per les aficions és un error estratègic garrafal!!!
Durant aquests vint-i-dos dies, la cuina de casa ha estat més activa que mai per diversos motius: M’han encarregat àpats per festes i aniversaris, el taller de cuina de la Fede ha estat trepidant, els companys del Mercat de Manlleu m’han proposat col·laborar-hi, la relació amb friquiblogers s’ha intensificat, etc…Però anem a la proposta d’avui que podria estar així uns quants posts!
Un bon dia, vaig rebre una trucada per sorpresa on m’encarregaven el segon del dinar de Sant Esteve per a una família de vint persones. – Cooooom?, jo?? -vaig pensar… Això implicava renunciar a la històrica pujada familiar al Matagalls que fem cada any germans, cosins i afegits per fer baixar el dinar de Nadal i agafar gana pel de St Esteve. Vaig tirar del saber popular assimilat amb el temps….Les muntanyes no es mouen mai de lloc!
Resulta que les glàndules surprarenals, encarregades de gestionar l’adrenalina i l’estrès del nostre cos es troben a sobre els ronyons. El meu historial de pedres, còlics i derivats han afectat la zona i propostes com aquestes em generen un subidón molt bèstia. És la única explicació que trobo a aquesta tendència compulsiva d’acceptar els reptes. Fa dos dies, l’Anna em preguntava en un dinar familiar si jo no m’estressava mai…ara ho entenc, tinc les glàndules del revés gràcies als càlculs d’oxalat càlcic i d’urats!!!! #nohihamalqueperbenovingui
Un cop tancada la proposta em vaig posar a organitzar el cotarro i com que necessitava ma d’obra, vaig recórrer a personal de confiança, proper i disciplinat. Vaig asseure al Roc, al Guiu i al Jan i els hi vaig fer una proposta contractual…encara riem ara!!! La veritat és que vaig donar un caire molt formal a la situació i ells, molt emocionats van acceptar!
Al cap d’uns dies, estàvem fent farcells de confit d’ànec amb salsa agredolça seguint el meravellós llibre de receptes dels vint anys del Semproniana que em va regalar i dedicar l’Ada quan en va fer la presentació.
Son aquests:

En el meu cas, vaig fer unes lleugeres modificacions:
  • Canviant les cebes per calçots.
  • Posant un llit d’espinacs i rúcula a sota el farcell.
  • Fent tres tipus de salsa agredolça amb la mostassa a l’antiga de base (melmelada de mores, melmelada de gerds, melmelada de taronja).
  • Afegint una reducció feta amb els ossos de la cuixa confitada que vaig veure fer a en Romain Fornell a la sessió de “Cuina amb Estrella” organitzat pel Cuina i BonPreu.

 

Fotos de la jornada amb blocaires i personal del mundillo
Reducció: En primer lloc, tallem els ossos pel mig i els aboquem a una cassola amb ceba, pastanaga, farigola, romaní i soja. Un cop sofregit, aboquem aigua i deixem reduir a foc lent. Servir tebi!
Un cop entregat, vaig asseure la infanteria al sofà ,que per la cara que posaven s’esperaven el sermó de torn. La cara se’ls va il·luminar quan els vaig allargar el jornal que s’havien guanyat un parell de dies enrrere. El petit de casa feia temps que es queixava que no tenia cap bitllet…el primer que té i se l’ha ben guanyat!!
Passat Sant Esteve vaig rebre més comandes, aquest cop pel sopar de fi d’any i el dinar de cap d’any… #cuinaonfire #aixoesunnoparar

Aprofitant el mateix format i en motiu d’un sopar de “joposo” vaig fer el mateix però en petitó, modo dues queixalades…Molt divertit i recomanable:

I amb la pell de l’ànec, vaig fer un snack coent-la amb el seu propi greix fins a deixar-la ben torrada. Un cop ben escorreguda queden unes magnífiques “cotnes d’ànec confitat”:
El confit d’ànec que vaig treure el tinc reservat al congelador per a tallar-lo a rodanxes per a sofregits, rostits i coccions al forn:

Com veureu, hem estat ben distrets…!!!