Un any més les agendes bullen i els dies s’omplen de convidades, trobades, celebracions i excuses per a seure al voltant d’una taula fornida amb especialitats festives i els licors més preuats (que sovint és una mica el de sempre però canviant les estovalles i l’aixovar…) 
 
Aquesta fal·lera cal ventilar-la en sis o vuit dies mal contats ja que si no, una espècie de buidor fraternal ens posseirà al més pur estil “pesadilla antes de navidad”. 
 
Si, volent o no us trobeu en aquest cas, cal no perdre el nord culinari i tenir present que és una de les èpoques de l’any en que mengem més i millor i que és un bon moment per a provar coses noves…
 
Aquest és el cas! Em van demanar que prepares “alguna cosa d’aquelles que fas” i no m’hi vaig poder resistir. Via lliure Beumalista…
 
Des de feia un temps, tenia al cap de fer uns farcells amb pasta de full. Una barreja entre el xupa-xup de formatge de la Cristina i el pastís salat de la Leo i com que a més, estem  a les portes de la última recepta del 15 doncs he fet un refregit de tot plegat!
 
Per a fer-ne 10 unitats, ens caldrà: 250 gr de formatge d’untar, una cunya de formatge gorgonzola (diria que també és de 250 gr.), un paquet de formatge parma (o similar) en pols, un ou, una planxa de pasta de full.
 
La barreja de formatges la podeu fer al gust però és important que no quedi molt líquid ja que quan ho enfornem no ens vessi per tot arreu.
 
Primer barregem tots els formatges amb paciència (si els traieu de la nevera i els deixeu uns quinze minuts a temperatura ambient us serà més fàcil). Cal que quedi un farcit homogeni i sense gaires grumolls. 

Després, estirem la pasta de full i la tallem a rectangles (o quadrats…) i distribuïm el farcit entre totes les planxes. Ho tapem i amb compte segellem el farcell (és important fer-ho bé per a que no es coli el formatge i vessi quan estigui al forn). 
 
Fem un petit tall a sobre de cada farcell per a que pugui respirar i el pintem amb l’ou batut.  Ho posem al forn durant uns 10 o 12 minuts a 170º-190º
L’encàrrec va funcionar i es va acabar tot de seguida…és el millor que li pot passar a algú que cuina!

Per tan ràpid i fàcil com és, segur que sortirà més d’un cop amb altres ingredients, #loqueyotediga

No puc plegar sense fer un emotiu i sentit comentari a la Sandra i el Xavi d’els fogons de la bordeta que durant tant de temps han tirat endavant la iniciativa del quinze:

Sou uns putos-cracks !!! exemple de tenacitat, bonrrollisme i serietat. Ens heu donat a tots plegats un gran i valuós exemple de compromís friquicuiner!!!

Àpa, ja està dit….