Sóc un fanàtic dels bolets: de buscar-ne, de trobar-ne, dels ganivets, dels cistells, de la roba, de les guies, dels micòlegs, de cuinar-los, de somniar-los…

Un bon dia vaig ser convidat per
Bolets Petràs a anar de cacera…un dia fantàstic!!!

Tractant-se d’una empresa de bolets no hi havia més “tutía” que anar a un bosc i després de dies d’incertesa, dubtes i secrets ens vam trobar ben d’hora a dalt d’una furgoneta corporativa a mode viatge de la Imserso. Unes boires amb fortor de gasolina van posar-nos en alerta i van fer perillar l’expedició però el Dani i el Pere, amb una bona dosi de bon humor i inconsciència, van tirar milles fins a arribar al punt “D” orientats bàsicament per la gana…estàvem tots començant a mossegar la tapisseria!!!
Allà una càlida rebuda en format benvinguda i esmorzar va ajudar a refer-nos…

 

Una sorpresa-regal en format “kit boletaire”:
Cistell, aigua, navalla pallaresa, bastonets, fuet, formatge i gorra!

 

Una cacera d’aproximadament dues hores acompanyada pel Joan i l’Isaac, cracks del mundillo va donar peu a uns generosos cistells!
Un aperitiu relaxat i reposat després de l’esforç,regat amb una cervesa rossa de luxe i una torrada guanyadora i medalla d’or
Un dinar de traca i mocador amb en Xesco fent cuina outdoor de gran nivell
Un dia fantàstic de la tardor al moianès, sense res a envejar als dinars de camp de la Toscana!…Uns riures, uns beures amb molt bona companyia. Un luxe, tu!
De tornada tenia un sopar i…ves per on, havia de dur alguna cosa!!! com que anava tard vaig decidir presentar-me amb el cistell que havia collit i improvisar.
Una de les coses que ens va fer el Xesco va ser una papillota individual amb olives, cogombrets, ceba i all tendre i suc d’estofat. Vaig decidir fer una cosa similar però per a sis persones i variant la salsa perquè allà no teníem el suc màgic…

Així doncs vaig netejar els bolets i els vaig tallar a trossos grans (alguns no els vaig tallar)

Vaig muntar una papillota XXXL amb dos tires de paper d’alumini unides per un doblec per a posar-la dins d’una cassola ja que em feia patir que es trenqués o vesses i posés “a parir” el forn.

Com que sopàvem amb canalla, s’estava descongelant un caldo per a fer la sopeta de torn i vaig separar-ne un got. Fent inventari per la nevera i rebost, vaig agafar alli julivert, una ceba i crema de llet.
Vaig posar a potxar la ceba i quan va estar llesta vaig triturar-ho amb el caldo, l’all, el julivert i una punteta de sal, ho vaig abocar a una cassola petita amb un bon raig de crema de llet i vaig deixar coure a foc lent durant quinze minuts.
Passats els quinze minuts, vaig abocar la salsa a la papillota i amb molta cura, la vaig tapar i al forn al 200º durant mitja hora aproximadament. Durant aquest temps, la canalla va aprofitar per a cruspir-se els rovellons amb all i julivert a modo tapa que havia separat…bandarres!

La papillota màgica, simple i ràpida!!! una molt bona manera de preparar bolets variats…