Ens trobem en un nou dur i colpidor final de mes on moltes persones es debaten entre l’eco de la nevera i les teranyines del rebost amb la remor de fons de panxes buides…
Avui toca posar-se les piles de debò! sense laments, sense autocompassió i amb la mirada perduda a una sortida cap endavant.
Molta gent té el privilegi d’escollir i valorar entre productes, ingredients i tendències però cada cop menys gent té aquesta sort i ha d’omplir el pap amb imaginació passejant amb el cap cot entre els passadissos del súper per a no topar-se amb algun producte abans imprescindible, ara relegat a la categoria de capritx o en el pitjor dels casos, de luxe.
No hi ha donatiu prou gran que puguin fer per a compensar el mal que ja han fet!
Bé, prou d’arengues i passem a la cuina que a mi, personalment em relaxa…
Us faig arribar una proposta feta al més pur estil de la cuina d’aprofitament: revisar el que tens, pensar com pot combinar i cuinar-ho amb una mica d’imaginació (RePeCu – mode Àlex del SP3, hehehe)
Ahir per la nit, vaig agafar un quart de col i una pastanaga que rondaven per la nevera, vaig pelar una ceba i ho vaig posar a bullir amb uns quants rosegons de pa sec a l’aigua de coure els cigrons.
Un cop triturada la crema de verdura amb aigua de cigrons, vaig abocar-hi el pollastre i el vaig deixar reposar. Al cap d’una estona, ja es podia servir i coneixent a la família, vaig posar els bolets i el pa sec en bols a la taula per a que s’ho servissin al gust.
En un altre moment, hagués posat una mica de formatge en pols però no en tenia…llàstima!
Com veureu, aquest és un sopar calent, i que amb poc més d’un euro va servir per a sopar cinc persones. D’aquí a uns dies, trobareu totes les receptes dels gastroblogaires al blog de blogs contra la fam.
El recapte d’enguany, un cop més recull llegum sec i aquest plat que us proposo (que no és una recepta…) gira entorn a l’aigua de coure aquest llegum i que pot ser de cigrons, llenties o mongetes indistintament.
Durant tota aquesta entrada, m’han vingut els records de quan era petit i trastejava rere els taulells del supermercat familiar on la mare venia llegum cuit. La gent venia amb tuppers i pots a buscar l’aigua del llegum que la mare els regalava…de petit no ho entenia i ara, veig que la seva generositat ara el sopar d’aquesta gent. I la vostra generositat? divendres i dissabte…no ho oblideu!!!
M'agrada molt la teva aportació, Jordi. Bueno, bonito, barato!
A veure, que llegint et teu post m'estic sentint fatal d'haver anat al Corte Inglés :S Però ja tens raó en tot, ja! Bon escrit, a part de totes les teves altres virtuts (peloteo mode ON), també tens faceta d'escriptor? :P
Per cert, si que et cundeixen els bolets! Els meus es van acabar en un "visto y no visto"! jejejeje
Petonets
Sandrix
Quina passada de post!
Anem a pams… Primer de tot quin crack el José María Gay!! Les coses ben clares sí senyor! I com et vas indignant quan vas sentint les grans veritats que explica! Colla d'ineptes el govern espanyol!!!
Per continuar es nota que tens canalla i et mires el SP3!! Jejejeje… que bo… RePeCu jejeje…
I per acabar que maco els records d'infantesa de Cal Beumala… de fet les arrels ens porten a ser qui som! Aquell peque de darrera el taulell s'ha convertit en un gran i entusiasta cuiner! ;)
Petons Beumix!
Nunix
Bona opció amb golosos entrebancs!!!
Bonics els records d'infancia..
Sí Marina, BBB és una màxima a la cuina de casa!
Sandra, no posis mai el peloteo en mode OFF que em desmontes!!!!
Nuni, tan complerta i tan maca…#esquememociono
Abril, si no hi ha entrebancs, menjar és molt ensopit… ;-)