Ens trobem en un nou dur i colpidor final de mes on moltes persones es debaten entre l’eco de la nevera i les teranyines del rebost amb la remor de fons de panxes buides…


Avui toca posar-se les piles de debò! sense laments, sense autocompassió i amb la mirada perduda a una sortida cap endavant. 

Molta gent té el privilegi d’escollir i valorar entre productes, ingredients i tendències però cada cop menys gent té aquesta sort i ha d’omplir el pap amb imaginació passejant amb el cap cot entre els passadissos del súper per a no topar-se amb algun producte abans imprescindible, ara relegat a la categoria de capritx o en el pitjor dels casos, de luxe.

Així doncs, ànims a tothom que ho pateix que, d’una manera o altra, som tots! Per tant, no oblideu que aquest cap de setmana tenim la oportunitat de compensar la balança, encara que sigui esporàdicament, col·laborant amb el gran recapte d’aliments i donar una lliçó d’autoestima comunitària a polítics, bancs i demès ànimes de malviure, depravats, xoriços i carronyaires socials que encara que s’afegeixin al carro de les bones intencions, a aquestes alçades ja no enganyen a ningú i tothom els hi té la mida presa… 

No hi ha donatiu prou gran que puguin fer per a compensar el mal que ja han fet! 


Bé, prou d’arengues i passem a la cuina que a mi, personalment em relaxa…

Us faig arribar una proposta feta al més pur estil de la cuina d’aprofitament: revisar el que tens, pensar com pot combinar i cuinar-ho amb una mica d’imaginació (RePeCu – mode Àlex del SP3, hehehe)

Ahir per la nit, vaig agafar un quart de col i una pastanaga que rondaven per la nevera, vaig pelar una ceba i ho vaig posar a bullir amb uns quants rosegons de pa sec a l’aigua de coure els cigrons.

Mentrestant, vaig agafar una mica més de pa sec, el vaig fer a daus i el vaig fregir a foc fluix amb una mica d’oli. Mentre es feia i sense perdre’l de vista, vaig fer uns fredolics i camagrocs que encara em quedaven de la darrera cacera de dissabte amb Bolets Petràs i els vaig coure amb un all ben picadet. Un cop fet i separat, vaig tallar un pit de pollastre a daus petitons i el vaig fer a la mateixa paella. Quan va estar rosset, vaig abocar un raig de soja i vaig separar-ho. 

Un cop triturada la crema de verdura amb aigua de cigrons, vaig abocar-hi el pollastre i el vaig deixar reposar. Al cap d’una estona, ja es podia servir i coneixent a la família, vaig posar els bolets i el pa sec en bols a la taula per a que s’ho servissin al gust. 


En un altre moment, hagués posat una mica de formatge en pols però no en tenia…llàstima! 

Com veureu, aquest és un sopar calent, i que amb poc més d’un euro va servir per a sopar cinc persones. D’aquí a uns dies, trobareu totes les receptes dels gastroblogaires al blog de blogs contra la fam.
El recapte d’enguany, un cop més recull llegum sec i aquest plat que us proposo (que no és una recepta…) gira entorn a l’aigua de coure aquest llegum i que pot ser de cigrons, llenties o mongetes indistintament. 

Durant tota aquesta entrada, m’han vingut els records de quan era petit i trastejava rere els taulells del supermercat familiar on la mare venia llegum cuit. La gent venia amb tuppers i pots a buscar l’aigua del llegum que la mare els regalava…de petit no ho entenia i ara, veig que la seva generositat ara el sopar d’aquesta gent. I la vostra generositat? divendres i dissabte…no ho oblideu!!!