Us haig de confessar que batejar aquestes magdalenes ha estat més difícil que fer-les…i és que la recepta en qüestió no té res de diferent, especial i innovador però estan boníssimes!!

Fa uns dies, el Litus em va passar una recepta de magdalenes de mores però ahir, quan me’n vaig adonar, ja no era a temps de la majoria de passos i em faltaven alguns ingredients. Sempre estem igual!!!
Com que les havia de fer igualment per a l’esmorzar de la canalla d’avui i a més, m’anava bé per a les memòries d’una cuinera d’aquest mes, vaig tirar pel dret amb la recepta clàssica del 3, 2, 1 fent servir farina de força i la melmelada de mores que havíem fet a casa a finals d’estiu.
Per tant, ens caldrà: 1 iogurt de llimona, 3 mesures del pot de iogurt de farina de força, 2 de sucre, una d’oli d’oliva, un sobre de llevat, tres ous i un mica de mantega.
Primer cal barrejar tots els ingredients ben barrejats vigilant que la farina no faci grumolls. fins a aconseguir una pasta homogènia i compacte.
A partir d’aquest moment, és imprescindible comptar amb el suport de mans expertes i entenimentades i en el meu cas, sort en vaig tenir del Guiu que un cop més, va posar el seny que li falta a son pare!

Plegats vam untar el motlle amb mantega i empolvorar amb farina per a que no s’enganxés (si feu servir els de silicona segurament no us caldrà però jo, per no perdre la costum ho faig igualment…)
En acabat, vam omplir una mica el motlle de magdalena, hi vam afegir un parell de cullerades de melmelada (en aquest cas de mora però ja sabeu que les combinacions son infinites, fins i tot amb fruita sencera…) i vam abocar-hi de nou pasta vigilant de no apurar molt ja que quan creixen ens poden vessar…

Amb el forn ja pre-escalfat a 250º, posem les magdalenes a 150º durant uns vint-i-cinc minuts….voilà!

 

Jo ja les he esmorzat….a veure si amb sort també les bereno!!!