Després d’una cadena de correus interminables i un ball de dates trepidant, finalment vam trobar-nos la jovenalla de la família. Dic jovenalla per eliminació ja que tot eren cosins i afegits…
vam decidir fer un “joposo” i un cop més, vaig fer servir al personal de conillets díndies.
Havia vist un parell de coses a la gastrosfera i vaig pensar que era un bon moment per a provar-ho:
Com sempre, ho vaig tunejar per a adaptar-ho al que corria per la nevera i al que vaig trobar a les botigues de torn.
Per les cassoletes de pesto rosso:
En primer lloc, aclarir que el pesto rosso és una recepta siciliana i no és aquesta! Com és habitual, he hagut de fer alguna adaptació degut a …obligacions del rebost, diguem-ne.
Així doncs, vaig fer servir: 50 gr de pinyons, 3 grills d’all, 2 tomàquets, 100 gr de formatge en pols, 150 gr de formatge fres tipus Burgos, 100ml d’oli d’oilva, sal, 12 cassoletes de pasta de full.
En primer lloc, torrem els pinyons en una paella calenta sense oli, tallem els tomàquets i traiem les llavors, traiem l’ull dels alls. Ho triturem tot lleugerament i afegim el formatge fresc, el formatge en pols i tornem a triturar. Anem afegint oli a mica en mica mentre triturem de nou per a que vagi emulsionant. Amb l’ajuda del decomax de lekué (que és la bomba de pràctic) la Glòria va omplir les cassoletes de pasta de full i empolvorar amb alfàbrega en pols.