Als que ens motiva la cuina ens apassionen els gadgets però lamentablement, no sempre trobem el moment per a fer-los servir i treure’ls tot el rendiment…però fa uns dies, em va agafar un fogot gastronòmic!…en ple atac d’enyorança, vaig agafar la mandolina i com a mostra del meu compromís sincer i apassionat per l’artilugi, vaig agafar un parell de patates i la vaig fer sonar… 

La banda sonora que hi havia al meu interior era trepidant, enèrgica i sentida…no em vaig deixar un dit de miracle!


Al cap d’una estona, un cop passat el “subidón” i recuperada la consciència em trobava davant d’una pila de patates “ondulades” crues i clar, havia de fer-ne alguna cosa…


Així que les vaig pintar amb oli i les vaig posar al forn una estoneta fins que vaig veure que estaven prou cuites. 

Quan van estar les vaig emplatar i vaig abocar-hi salsa chimichurri que havia fet feia un temps seguint un preparat i com qui res, vaig posar-ho a taula


La “tapa” no lligava gens amb el menú d’aquell dissabte però va tenir una acceptació brutal …i és que les mostres d’amor, si son sinceres i espontànies no fan nosa mai enlloc… i encara que pugui semblar una barbaritat, a la taula tampoc! 

Si agafeu la patata vermella us quedarà més cruixent que no pas la blanca tot i que per a remullar-la amb aquesta salsa, jo les prefereixo un xic tovetes…