Degut a l’activitat esportiva familiar, els dissabtes haig de deixar el dinar fet abans de sortir de casa. Sovint tendeixo a programar el forn per a arribar a casa amb “la cosa” una mica avançada. Des que va arribar a casa la cocotte, tenia ganes de posar-la al forn i aquest dissabte vaig llençar-m’hi. De fet, una de les coses que em va atraure d’aquesta cassola de ferro colat és aquesta versatilitat.
Així doncs, vaig agafar una mica de vedella a daus i l’aigua de coure els cigrons que havia guardat de la darrera cassolada i en un momentet vaig tenir-ho tot a punt per a fer la prova.
Per a fer aquest estofat, vaig fer servir: una safata de vedella a daus, quatre patates, dues pastanagues, dos cents grams de pèsols, una ceba, dues cullerades de tomàquet natural un litre d’aigua de coure cigrons (o caldo de carn-verdures..), dues cullerades de licor (conyac de tòfona), 2 alls, farina, oli, mantega, sal i pebre.
En primer lloc, cal posar a sofregir la ceba a foc mitjà (afegint aigua de tant en tant per a accelerar-ne la cocció a l’estil Nogué), mentre es cou afegim el tomàquet i el licor i deixem reduir. Aprofitem per a enfarinar la carn amb un pessic de sal i pebre i un cop cuita la ceba i separada, a la mateixa cassola, marquem la carn amb un raig d’oli i mantega. Quan estigui daurada, afegim la resta d’ingredients (patates i pastanagues a trossos grans, pèsols, ceba i aigua de cigrons), ho tapem, rectifiquem de sal i pebre i coem al forn durant 1h30′ a 130º.
El resultat és doblement recomanable ja que arribar a casa amb el dinar fet és tot un luxe! i si l’estofat en qüestió surt bo i la família el menja a gust, encara millor.
El dissabte però, encara no havia acabat i calia deixar-ho tot a punt per al sopar que estava a punt d’arribar…d’això però, ja en parlaré en una altre entrada! ;-)