OU EN VOLCÀ DE FORMATGE

///OU EN VOLCÀ DE FORMATGE
Les excursions i sortides a la muntanya son un moment ideal per a conversar distesament de qualsevol cosa però clar,  quan coincideixo amb algú que li agrada la cuina la conversa distesa es converteix en un apassionant debat gastronòmic. 

Això és el que ens va passar un dia a l’Oriol i a mi on em va descobrir un “ou al plat” habitual en les valls de muntanya del nord d’Europa aficionades a fer formatge. Per aprofitar els retalls de formatge ja sec feien aquest ou i que vaig provar amb un toc personal i del país.


Per a fer-lo ens caldrà: un tall de formatge sencer, formatge ratllat o a daus petits (sec, semi o tendre…al gust), un o dos ous, botifarra negre, un tomàquet, oli, sal i herbes silvestres.

En primer lloc, posem el tall de formatge a la base d’un plat fons i fem un volcà amb el formatge ratllat o tallat. Tallem la botifarra negra a trossos molt petits i ho escampem al perímetre del plat cobrint lleugerament el formatge. Al l’interior del “volcà” de formatge posem l’ou sencer i cru i per últim el tomàquet tallat per tot el perímetre del plat. 

Un cop salat, especiat i amb un bon raig d’oli ho coem al vapor o al forn. Si ho fem al vapor, la textura de l’ou serà com la de l’ou poché, en canvi si feu servir el forn us pot quedar més semblant a un ou ferrat…vosaltres mateixos. 

No cal dir que podeu provar múltiples variants com la ceba caramel·litzada, verduretes, alls, bolets un altre tipus de carn (sobrassada, bacó, pernil salat, restes de pollastre al forn…), comí, curry, etc…

A més, pot servir per qualsevol àpat!! això sí, imprescindible menjar-ho amb un bon rosegó de pa! 


Bon cap de setmana!


  

2018-02-16T09:42:12+00:00 9 de novembre de 2012|

9 Comments

  1. Marina A.F. 9 de novembre de 2012 at 14:06 - Reply

    Sí que us dóna de sí la muntanya, Jordi! Nosaltres ens emportem directament les botifarres a la motxilla i les fem al refugi, que normalment als lliures sempre hi ha llar de foc. SErà qüestió d'incoporar-hi els ous amb formatge, doncs! Bon cap de setmana.

  2. Cuinetes 9 de novembre de 2012 at 14:34 - Reply

    Aaaalaaaa!!! Com mola! M'encanten en general els ous preparats de qualsevol manera! Però tinc debilitat pels ous al plat! Però d'aquells tant ben cuits que just quallen però el rovell encara és líquid! Quin regal els ous! I a Cantoni fan una botifarra negre que juntament amb uns ous de pagès i un bon formatge ja estan esperant que hi anem per preparar aquest plat tant bo que ens presentes!!!
    Bon plat Beumix! Petons i fins aviat!!!

  3. La Cuina Violeta 9 de novembre de 2012 at 14:39 - Reply

    Jo porto el pa!
    Nani

  4. Els fogons de la Bordeta 9 de novembre de 2012 at 19:32 - Reply

    Doncs jo porto el vi, val? Pintorra!
    Demà vaig d'excursió, a veure si entre xerrada i xerrada m'expliquen un plat així! 😛
    Petons
    Sandra

  5. Gemma 10 de novembre de 2012 at 9:18 - Reply

    Ostres, quina recepta més orignial, no la coneixia gens.
    Ara, entre el formatge, la boti i l'ou, a tope el colesterol, eh?
    Sort que sortint a la muntanya ja ho cremem tot 😀

  6. Cristina 10 de novembre de 2012 at 20:47 - Reply

    A mi m'agraden moltíssim els ous al plat, recordo quan era petita i la meva mare ens en feia.

  7. Cinta 12 de novembre de 2012 at 12:16 - Reply

    Uau, seria fan número u d'aquest plat! m'encanta i l'apunto. És perfecte per un sopar de dissabte!

  8. Montse 13 de novembre de 2012 at 12:31 - Reply

    Ufff Jordi, aquest plat, tan bon punt aconsegueixi botifarra negra (és el que més trobo a faltar) el provaré segur. Per cert, gràcies per la recomenació de les patates, tinc una recepta de la meva àvia de patates al forn que la tenia oblidada i tu me l'has fet recordar, gràcies. A veure si la penjo algun dia!

  9. Tot és bo el que l olla cou 15 de novembre de 2012 at 14:33 - Reply

    Marina!! oju amb els ous a la motxilla…que la pots fer molt grossa hehehe

    Nunix, no se'n parli més!!! quedem a Cantoni o a Planoles i posem fil a l'agulla!!! 😉

    Nani, millor porta el carpaccio de ceps i vedella que tens penjat!!! el pa ja el comprarem porai, mmmmmmmmm

    Sandra, si a tu no et falta ningú que t'expliqui un plat!!! diria que és a l'inversa! quina imaginació… ;-P

    Va Clofi, tu no et pots queixar que estàs feta un figurín!!! i com bé dius, ttot és qüestió de fer una bona suada pendent amunt i llestos, hehehehe

    Cristina, exiplic'ns com eren aquests ous al plat que et feia la mare…segur que boníssims!!!

    Cinta, esmorzar, dinar o sopar de qualsevol dia de la setmana…(que sigui festiu, clar)…

    Montse, si no la trobes prova-ho amb pernil o similar que segur que també triomfes! Espero veure les patates aviat… 😉

Leave A Comment