BOTIFART!
Cada dia ens trobem amb més exemples d’esnobisme gastronòmic de personatges que fan entrar en calçador les noves tendències socials al meravellós món de la cuina.
No és prou complicat intentar sobreviure en aquest jardinet de tendències que ara, alguns es dediquen a aplicar-ho amb més o menys fortuna a les botifarres.
Els individus hem de ser originals, únics, diferents i, en definitiva, marcar el nostre estil propi,…doncs la botifarra també! Des de fa un temps, li ha tocat el rebre, pobreta…
A aquell tros d’intestí ple de carn magre de porc, lleugerament especiada que fa les delícies de barbacoes i vesteix els plats més tradicionals de casa nostra ara l’han reinventat, actualitzat, “tunejat” i modernitzat.
Poc m’ho pensava que passejant pel Mercat de Mercats, em trobaria un assortit tan generós de botifarres farcides en detriment de la tradicional botifarra.
N’hi havia farcides de diversos tipus de bolets, com és habitual, però també en vaig trobar de mostassa, d’escalivada, de calçots, d’alls tendres, de pizza, de sobrassada i mel, de cabra i anous (suposo que es refereix al formatge de cabra…), etc.
El doble drama de la història és l’enorme dificultat que tenen alguns per anomenar la botifarra sense farcir. A una parada en deien “esperracada” (tot i que en català és esparracada ja que prové de parrac) -i perquè?. Vaig preguntar jo insolent posant en escac a tots els dependents de la botiga que es miraven els uns als altres dissimulant els més hàbils, amb cara de flipar els que havien de respondre. Qualsevol tipus de botifarra es pot esparracar al coure-la, no?
A un altre parada vaig trobar que la batejaven com a “fresca”. Allò em va inquietar! Volia dir que la resta de botifarres no ho eren de fresques? Aquí vaig preferir no preguntar res…
A la tercera, li deien “crua”. Però les farcides no eren pas cuites! Brrrrfffff
Per un moment vaig pensar que en algun lloc em trobaria la botifarra “normal” però per sort, no va ser així…No em veia preguntant si les altres eren súper normals, anormals o…de cop em va venir al cap aquell acudit de l’Eugenio que diu: -Oiga deme un champú. –Para cabellos secos o cabellos grasos? – Y no lo tiene pera cabellos sucios??
Notava que ja portava una bona empanada mental amb el tema quan em vaig trobar amb la parada on simplement, no posava res! Es veia clarament que allò es tractava d’una botifarra. Vaig agafar una tarja de la vitrina i vaig llegir “Criança pròpia des de 1860”. Clar, vaig pensar, cent cinquanta dos anys fent botifarres i ara s’han de dedicar a farcir-les?
Comentant el tema amb col·legues friquicuiners i apassionats del bon menjar, tots sense excepció em confessen que no noten gairebé mai el farcit d’una botifarra a no ser que no porti gaire carn…però clar, aleshores és botifarra? La polèmica està servida!

Quan marxava em vaig creuar amb una safata de micro hamburgueses de poma, de torró, de pipes i de ceba… Quan vaig arribar a casa estava en estat de xoc i em vaig limitar a dinar pasta bullida.
Al pas que anem, aviat ens trobarem amb concursos com el que ens ocupa en el marc del Festival Interancional de la Botifarra Farcida. Per si de cas, jo he registrat International Festival of Sausage Stuffed (perquè en anglès mola més!) a veure si faig la primera pela venent els drets a un gastrobroker tot fent una monumental botifarra a la tendència.