COCA DE FULL AMB XOCOLATA

/COCA DE FULL AMB XOCOLATA

Normalment no em fan falta excuses per a cuinar alguna cosa diferent, però el dissabte m’hi vaig voler aplicar aprofitant que venien el Lluís i l’Anna. Volia provar el pastís salat de carbassa de “cullera de roure” que casualment també va fer l’Oriol per a un altre sopar. No havia treballat mai amb pasta de full i vaig veure que allò oferia un univers de possibilitats tan dolces com salades. Però aquesta coca l’explicaré un altre dia…

A l’endemà teníem un dinar molt esperat amb colla i vam decidir dur alguna cosa per postres. A part del cava de rigor, per postres vaig voler provar una cosa: omplir la pasta de full amb la cobertura de mousse de xocolata de “courecoulants” i que també havia fet servir pel pastís d’aniversari de la sogra però amb un lleuger toc personal que l’Anna em va suggerir.

Com podeu veure, es tracta d’un refregit d’idees, receptes i nous ingredients. La cuina és ben bé això, no?? 

En primer lloc ens caldrà: La pasta de full (jo vaig comprar un paquet de cinc làmines congelades i en vaig estirar dues amb un corró. Si feu servir pasta fresca, mireu la mida per a que us quedi com vulgueu). Per la cobertura: mig litre de nata per a muntar, una rajola de xocolata per fondre, un sobre de 4 racions de flam, un sobre de cafè soluble i mig got de suc de taronjaPer la decoració: un ou, encenalls de xocolata (o cagarrinus com diuen els nanos de casa), quatre mitges anous.  

En primer lloc, fem la cobertura per a que tingui temps de refredar-se. Posem la nata per a muntar en una cassola a escalfar i quan estigui calenta, aboquem el sobre de flam i remenem. Tot seguit la xocolata a trossets i quan estigui ben fos i sense grumolls el mig got de suc de taronja i el cafè soluble. Un cop estigui ben remenat i desfet separem del foc i deixem refredar a temperatura ambient. 

 

Pre-escalfem el forn a al màxim mentre fem la massa. 


Amb un corró donem la forma rectangular en dues peces. Una la farem servir de base i l’altra l’anirem afegint per tot el perímetre a mode “piscina” en tires d’un a mig centímetre aproximadament.

Per a que les capes de pasta de full quedin ben enganxades anem pintant amb un ou batut que ens servirà de cola comestible i donarà un color daurat desprès de la cocció.

Un cop feta la base la posem al forn i baixem la temperatura a 150º durant uns deu minuts aproximadament. De fet, quan estigui daurat ja el podeu treure i deixar que també es refredi.

És possible que la pasta de full hagi fet una bombolla a on teníem pensat abocar la cobertura. Amb cura i un ganivet la traiem i la tornem a posar a la base esmicolada. 

Quan la cobertura estigui a temperatura ambient, aboqueu-la dins i decoreu amb les anous i els encenalls de xocolata. També podeu canviar la decoració i fer-la al gust, clar…

No ompliu del tot l’espai buit ja que alhora d’agafar-ho pot pesar molt ja que aquest tipus de massa no és especialment resistent!

Ens queda provar-ho amb una base de galeta de mantega com les que ens va treure la Ciara…potser amb una boleta a sobre de cada galeta? 

Com que ens van agradar tant, ahir la Glòria les va fer i van quedar espectaculars! la canalla les va devorar sense temps ni a fer la foto!! però tranquils que les tornarem a fer ben aviat i amb la canalla ben lluny, clar.




2012-10-23T09:38:00+00:00 23 d'octubre de 2012|

7 Comments

  1. Marina A.F. 23 d'octubre de 2012 at 10:35 - Reply

    Fàcil de fer de fer i boníssima, Jordi! Ideal per un berenar de tardor. Petons

  2. Anònim 23 d'octubre de 2012 at 11:50 - Reply

    Hola!!
    Que bo…ho faré segur aquest cap de semana!

    Eugenia

  3. Cuinetes 23 d'octubre de 2012 at 13:59 - Reply

    Una gran opció per berenar!
    La pasta de full m'encanta! Permet tantes preparacions!! Has provat de fer pastes de pasta de full salades? Són facílissimes de fer!! Amb olives, frankfurt, anxoves, parmesà… queden de conya!
    Un món per descobrir! 😉

    Petons Beumix!

  4. Joieria Monfort 23 d'octubre de 2012 at 16:13 - Reply

    També pots provar de punxar amb una forquilla la pasta de full abans de possar-la al forn, així potser evitaràs que faci la "bombolla"…potser funciona…..la cuina és això, no???

  5. La Cuina Violeta 23 d'octubre de 2012 at 22:00 - Reply

    Jordi,
    Acostumo a tenir sempre pasta de fulla al frigorífic, és un recurs molt aprofitable. Ara tinc un paquet que caduca ja, a veure si demà tinc temps (últimament vaig molt justa) i el preparo. El meu marit estarà molt content.
    Una abraçada,
    Nani

  6. Gemma 24 d'octubre de 2012 at 4:50 - Reply

    Les coques de full amb xocolata tenen l'èxit assegurat!
    M'apunto aquesta recepta teva, jo la faig molt diferent 😉

  7. Tot és bo el que l olla cou 31 d'octubre de 2012 at 7:52 - Reply

    I tant Marina,…no en va quedar ni una engruna!

    Hola Eugenia! Ja m'explicaràs què tal, espero el teva crònica 😉

    Nunix, precisament l'altre dia en vaig fer una amb bolets! això és la bomba…un món per descobrir, tu ho has dit!

    Núria, ho vaig punxar però potser no prou. I tant, la cuina és assaig-error constant!

    Nani, em sembla que a partir d'ara jo també en tindré sempre a mà…tot i que he vist que fer-la és una feinada

    Gemma, m'afalaga que t'apuntis un dolç meu…no m'estàs bacil·ant, oi Clofi?? hehehe

Leave A Comment