Com que la meva modesta aportació a la Recepta del 15 va una mica a “trompicons”, aquest cop, per a no limitar-me a enllaçar la crema que volta per aquí, us passo una nova proposta.

Abans de res, aclareixo que això no és una recepta sinó un acompanyament com tants d’altres però que em ve de gust explicar-vos, mira!

 

En una tertúlia vaig pescar al vol un comentari que em va interessar, es tractava de coure al forn carbassa amb una mica de pera, i fer-ho servir al gust per acompanyar el que fes falta.
Així doncs, ahir que vaig fer una mica de peix al forn, vaig provar de fer-ho. En definitiva és tan simple com tallar a daus carbassa i pera (millor tipus blanquilla) i posar-ho al forn amb un rajolí d’oli i sal.
El contrast és sorprenent i em va recordar quan es va començar a posar de moda la síndria a la brasa i derivats. Una “pijada” esnob i histriònica per uns i una forma diferent per a sortir de la rutina a la cuina per uns altres. Tranquils, no us preguntaré per quina us decanteu!

 

Com que em conec a la canalla, vaig fer també la crema de carbassa habitual i no vaig barrejar-la amb el peix com m’hagués agradat…Sort que no ho vaig fer, la crema de carbassa es va acabar!!!
Jo però, sí que vaig menjar el peix al forn amb la carbassa i pera, un bon tros de pa per a sucar amb aquell oli “dolç” espectacular i una copeta de vi negre casolà per tirar avall.
Desprès de fer una mica d’esport aquest menú va acabar d’arrodonir un dilluns que havia començat una mica ensopit ;-)