Sovint, a la nevera s’acumulen restes de plants de la setmana. Un moment ideal per a aprofitar-los amb un cuscus!
Agafem una mica de ceba i la sofregim i hi barregem la carne esmicolada amb una mica de comí. Desprès d’un parell de sacsejades deixem reposar.
Escalfem la mateixa quantitat d’aigua que de cuscus i un cop ben calenta, afegim una cullerada de Bovril, soja, teriyaki, viandox, etc… Un cop ben remenat i xup-xupejat tanquem el foc i ho afegim al bol de cuscus.
Quan tenim el cuscus fet barregem el tall i ho deixem reposar un parell de minuts abans de servir-ho.
Un cop més, la cuina de la sort!!!
Podeu fer el mateix amb verdures i altres restes de carn que us hagin sobrat…personalment, m’encanta guarni-ho amb ou dur i panses.
Hola Jordi, jo a casa el cuscús també l'utilitzo sovint com a "reciclador", soms 4 i cadascú hi afegeix allò que més li agrada i sovint les sobres del dia anterior!! crec que és una bona descoverta. Una abraçada!
Doncs un post fantàstic, Jordi! Encara que la foto no faci justícia, segur, a la deliciosa platerada de cuscús que us devieu fer per sopar. Jo també sóc molt excursionista, potser algun dia ens hi trobem, amb tu i el Roc! Els del Vallès som del morro fort i no ens rendim mai! he he. Petons
I tant que el cuscús precuït és un salva plats (tuppers) magnífic). Perdona la ignorància, que és el vobril???? Si ja ho dic jo… com puc tenir un bloc de cuina desconeixent tantes coses!!!!
Ah! per cert, posats a fer confessions esportives i de muntanya… jo no, encara que hagi pujat al Teide a peu, però alguns de casa són molt d'anar a la muntanya….
Encara haurem de fer la secció cuina i muntanya :)
Visca el mètode Nogué! Je je je… :)
El cuscus és com l'arròs, serveix per fer net de nevera, oi? O per improvisar un bon sopar amb les restes d'un pollastre ;)
Quina sort poder sopar al pati!
Sussi, passa com amb les truites o les pizzes oi??? quants recursos per a reciclar sobres!!! ;-)
Marina, a partir d'ara quan vagi d'excursió et buscaré…igual també m'hi trobo a la Gemma, hehehe
Marga, precisament per això tenim blogs de cuina, per a aprendre'n dels demès i deixa que els altres descobreixin coses noves nostres. Al lateral hi ha una foto de l'Alta Gastronomia que lliga amb el que dius de la "secció cuina i muntanya". Personalment, al monte no esmorzo, dino, bereno ni sopo…només menjo!!! hehehehe
Gemma, parlar del "mètode Nogué" em sona a anticonceptiu hahahaha em quedo amb "l'estil Nogué"…