Desprès de les emocions del primer Dia Cuina toca un àpat de batalla. Un sopar dels habituals: amb el temps just, mentre vigiles les dutxes de la canalla, amb un ull al qui li toca parar taula, preguntant pels deures i insistint a que les bosses i motxilles del dia quedin buides i endreçades…res de nou!
Davant meu tenia mitja safata de carn picada (de vedella i porc) i una bossa d’espinacs. Allò calia convertir-ho en alguna cosa per sopar i ràpid!!!. Em vaig quedar fixat amb la mirada perduda als fogons… El temps anava passant i calia entrar en acció! Mentre pensava vaig posar a coure ceba en una cassola tal i com vaig aprendre a la darrera classe de l’Espai Consum amb en Pep Nogué (anar afegint aigua a la ceba que s’està sofregint per a accelerar-ne la cocció). Estava segur que la ceba cuita m’aniria bé, fes el que fes. Mentre la ceba s’anava fent, vaig avançar amb la definició del sopar i convertint aquella carn en mandonguilles.
El Guiu em va ajudar i vam preparar els ingredients: farina de galeta, all en pols, sal, pebre i julivert. Amb un riure sorprès i incrèdul, el mitjà de casa ho va amassar tot amb les mans fins que, al seu criteri, ja estava “ben barrejat”. Amb les mans separades del cos, va marxar corrents com si aquelles mans brutes s’haguessin de desintegrar. Què exagerat! després, el paio és el primer que es posa amb menjar amb els deu dits de les mans…
Vaig acabar de donar forma a les mandonguilles, les vaig arrebossar amb la farina de galeta, i un cop marcades en una paella amb l’oli ben calent i les vaig separar en un plat a part.
Mentrestant, s’anava escalfant una olla amb aigua fins a la meitat per a escaldar els espinacs quan hagués arrencat el bull.
Vaig posar la ceba cuita en un pot per a triturar-la juntament amb: un all, una cullerada de tomàquet concentrat, una cullerada de Bovril, mig got d’aigua, mig got de cervesa i un grapat d’ametlles.
A la mateixa cassola on havia fet la ceba, hi vaig abocar les mandonguilles i tot el que havia triturat. Un cop va començar a “xup-xupejar” ho vaig deixar uns deu o quinze minuts a foc lent. Això ja podia anar sol….
Quan l’aigua que tenia al foc va haver bullit, vaig ofegar-hi tots els espinacs durant deu segons i un cop escorreguts els vaig emplatar. deixant espai per les mandonguilles al mig i regant-los amb la salsa que havia fet.
Tot plegat un quart d’hora mal contat i una bona racció, pel dinar de l’endemà en un tupper…