Primer de tot haig de confessar que amb les cròniques que han fet els meus companys blogaires finalistes amb qui vaig compartir aquest magnífic dia a Manlleu, no se ben bé per on posar-m’hi….però bé, us enllaço més avall les seves entrades per a si també les voleu xafardejar.

Com que el programa que des de la revista Cuina ens havien preparat era intens i difícil de conciliar amb la resta de la família, vam decidir que hi aniria tot sol, si més no pel matí. Per tant l’aventura es convertia en tota una expedició que començava a dos quarts de set del matí direcció a Manlleu, sol i sense conèixer absolutament a ningú!

 

Com si anés a treballar un dia qualsevol, aquell dissabte vaig agafar el tren encara fosc i vaig compartir el trajecte entre ciclistes i excursionistes matiners, treballadors resignats i joves que tornaven a casa sense haver dormit. Entre tota aquesta fauna del matí hi havia una noia que costava d’ubicar en qualsevol dels tres grups i vaig decidir no perdre-la de vista, no fos cas que també fos blogaire finalista i anés també a Manlleu. Jo, com sempre ja em vaig començar a muntar la pel·lícula…

 

A l’estació de Vic va baixar gairebé tothom però aquella noia no, i de la manera que observava l’entorn i mirava per la finestra, se la veia tan nova en aquell trajecte com jo. La meva pel·lícula, anava agafant consistència. Vam arribar a Manlleu i ens vam aixecar tots dos! No vaig tenir cap dubte i vaig tirar pel dret.

 

Tot caminant per l’andana li vaig etzibar un “- No vas pas al Mercat Municipal?….” Allò va ser el principi d’una llarga conversa amb la Marga que al cap de vint minuts ens va dur a on havíem quedat amb la resta de blogaires. Una conversa amena, distesa, divertida i sobretot, amb ganes de començar bé un dia que va acabar genial.

 

A les portes del mercat ens vam trobar al Miguel Ángel i la Marta que es van afegir a fer un cafè (per cert, Marga te’n dec un!!!) i de mica en mica, vam anar omplint el restaurant Sambucus. Mentre la Carme passava llista, escoltàvem atentament per a identificar-nos mútuament amb el blog de referència. Sorgien expressions espontànies i les primeres mirades de complicitat “…ah!, tu ets…”, “…mira, aquest és aquell…” molt divertit!!!

 

Arribada l’hora d’anar a visitar els horts de la cooperativa ens havíem de distribuir per cotxes! El Josep, director de la revista, feia de mestre de cerimònies i va desencallar la timidesa i prudència d’aquells que ens vam quedar sense cotxe….els que no coneixíem a ningú, clar.

 

Va aparèixer la Cristina, amb qui casualment compartim amics i a qui tenia ganes de conèixer des de feia temps. Es va afegir al cotxe de l’Anna, cap de sala del restaurant i responsable de l’àrea social de Sambucus juntament amb la Marga, el Miguel Ángel i jo.

 

La visita als horts socials de la cooperativa va resultar molt interessant i la passió pel projecte la converteix en una experiència única especialment per aficionats a la cuina com nosaltres. Les explicacions i atencions es van convertir en un privilegi!

 

Foto gentilesa d’April’s Kitcha
Amb la distensió del moment, vaig aprofitar per a conèixer la Gemma tot intercanviant impressions sobre enciams, pastanagues i horts familiars. El context és ideal i no puc deixar de pensar que tot allò, amb la canalla no seria el mateix, “sort que al final hi he anat sol!” penso mentre m’envaeix un xic de sentiment de culpabilitat. Decideixo aprofitar-ho al màxim, total ells estaven enfeinats amb partits d’handbol i altres martingales infantils…

 

Tot i que amb una hora de retard, iniciem la sessió de cuina a l’aula del Mercat Municipal amb en Pep Nogué que casualment, el dia abans, ens havia tingut a uns quants a les sessions de cuina en directe a l’espai Bonpreu del carrer Siclília. La sessió, com no podia ser d’una altra manera, va ser espectacular, amena i interessant (no us perdeu les fotos dels plats que va preparar amb l’ajuda d’alguns blogaires)

Fotos gentilesa de Cuina.cat i April Kitch

La gana va començar a apretar i al restaurant Sambucus on havíem quedat al matí vam seure i dinar de forma distesa, tranquil·la i relaxada. Vaig poder conèixer de més a prop i compartir uns riures amb l’Alba i l’Oriol (can misèries), el Xavi (flavorcook), la Marta (deliciousmarta), la Marga (l’hora del tuper) la Carme (dulces bocados), la Cristina amb el Jordi (crijoarmael) i la Carme (cuinetes-carme). Vaig dinar de fàbula al seu costat tot fent-nos els entesos en cuina amb els plats que anaven arribant. Un dinar molt agradable!

Blogaires: Foto gentilesa de Cuina.cat

A les altres taules hi havia la resta de blogaires la Sara Maria (delicies del rebost), la Nani (la cuina violeta), l’Anna (llepadits), la Mon (Aprilskitch), la Sílvia (cuinetes), el Miguel Ángel (pimietos verdes), l’Eduard (de plat en plat), en Narcís (la lionesa) i la Inés (atable). Una gent fantàstica i amb uns blogs també molt recomanables!!!

 

Foto gentilesa d’April Kitch

Va arribar l’hora de tenir temps lliure que vam aprofitar per a passejar per la fira. Vaig anar directe a buscar al Xavi de les cerveses Ausesken i en Quim de Castanya de Viladrau, gràcies a ells vaig poder tirar endavant la meva recepta i em venia molt de gust conèixer-los, uns cracks apassionats de la seva feina i els seus productes.

Foto gentilesa de la Marga (hora del tupper)

Finalment va arribar la resta de la família i el Jan, el petit de casa com venia fent des que em van comunicar que era finalista, em va preguntar “- pare, pare: has guanya el premi de la cervesa?” Què maco el cigró de casa! suposo que m’han sentit a parlar-ne amb tanta gent i m’han vist tan apassionat que trigaran a oblidar-ho…. Tot i això , van aparèixer amb una idea molt clara, volien un gelat!

Satisfet l’antull de rigor i de distreure’ns veient la matança del porc en directe mentre feien la xerrada de Rosa Maria Espinosa (Menjar sa), va arribar el moment de l’entrega de premis. El Joan i la Marta, van aparèixer per sorpresa i veure-ls em va fer moltíssima il·lusió. Tot i que en petita dosi, estava acompanyat per “família i amics” fantàstic!!

 

Sospitosament, el Josep em va suggerir que estigués al cas que allò anava a començar mentre jo estava enfeinat amb la infanteria i les seves ganes de jugar. No hi vaig donar importància i em vaig quedar fora del recinte amb una orella parada en la solemnitat del moment però escèptic. M’hi havia esmerat com mai per a ser finalista, estava molt satisfet del meu treball i notava que a la gent li agradava la meva proposta. Però el premi, per mi, era estar allà rodejat de blogaires i de la gent del Cuina. Tot i això hi va haver un altre premi, el premi a la recepta tradicional!!!

 



Per tercer cop, un jurat extern escollia una recepta pensada i elaborada per mi com a guanyadora d’un concurs. Allò era massa!!! Els nanos es van girar i em van mirar amb cara de satisfacció i admiració. Impagable.

Vaig anar a recollir el premi amb pas lent i ferm però ultra accelerat. Encaixades de mans, abraçades, fotos i mirades de complicitat blogaire. Carregat amb els premis, vaig anar cap a la Glòria, Joan, Marta i canalla que em van felicitar. Estaven tan o més orgullosos que jo i vaig estar infinitament agraït que haguessin vingut a compartir amb mi aquells minuts.

 





Seguidament, va ser el torn de la resta de guanyadors:


Mon Monrabà amb la recepta “sopa de formatge cheddar amb cervesa” en la categoria de recepta creativa
Narcís Civil, amb la recepta “Gelat de cervesa del Montseny sobre bescuit fi d’ametlla en la categoria de postres.

 

 

Ens vam acomiadar de blogaires “acabats de conèixer” entre recomanacions per a fer servir la cocotte, voluntats de seguir-nos a les xarxes socials i emplaçant-nos en futurs esdeveniments encara inexistents.

 

El Jan amb el lot de Sambucus
Foto:Jaon

Abans d’enfilar cap al cotxe, vaig anar tot carregat a comunicar el resultat final del concurs al Xavi i el Quim. Jo havia guanyat però els protagonistes eren les castanyes i la cervesa de castanya! Ens vam desfer en elogis mutus, vaig donar records a l’Albert i l’Anna, còmplices també de tot plegat i vam marxar.

 

Fins avui tot ha estat una suma d’alegries: missatges al mòbil, trucades de familiars i amics, missatges les xarxes socials de col·legues i coneguts, nous seguidors de blogs i aficionats al fèisbuc i al twitter, i gent que em llança felicitacions pel carrer.

Així és com ho vaig viure i la veritat és que no ho oblidaré mai!!! Moltes gràcies a tothom que m’ha fet sentir especial per uns dies, especialment a la Glòria, al Roc al Guiu i al Jan.

Aquí us deixo els enllaços a altres cròniques de la jornada (si en falta alguna aviseu-me!):