Divendres vaig participar a un sopar iniciativa de l’Oriol, frikicuiner com jo, i on es van afegir altres companys de fatigues. Ell i jo ens havíem d’encarregar del sopar, per separat i guardant el secret fins al moment de portar a la taula les menges. La resta es va ocupar dels postres i el vi (i val a dir que van ser espectaculars!!!). Com imaginareu, allò era tot una experiència i un repte. 

Estava un xic saturat de propostes i pel cap em rondava un ampli assortit d’ingredients i receptes. Em veia com aquells personatges de dibuixos animats que els ronden ocellets i estrelles quan s’acaben d’estampar contra alguna cosa…igual!

Abans de prendre cap decisió vaig iniciar converses amb altres frikicuiners amb qui vam deixar anar la imaginació evocant possibles alternatives. Com ja deveu haver llegit en altres entrades no sóc gaire amant de repetir receptes i en aquesta ocasió vaig provar un parell de coses que no havia fet mai: Uns xampinyons farcits i una amanida amb daus de tomàquet. Dels xampis, ja us en parlaré un altre dia. Avui toca una cosa fresca ideal per a aquestes nits d’estiu que venen…

Ens caldrà: dos-quatre tomàquets madurs, quatre fulles de gelatina neutra, oli, sal i “toc al gust” (olivada, alfàbrega, orenga, ceba tendra, pipes, panses …)

En primer lloc posem en remull les fulles de gelatina, tot seguit posem els tomàquets i el “toc” a la trituradora (minipimmer).

  

En aquest cas jo vaig fer servir olivada negre i ceba tendra que vaig triturar juntament amb els tomàquets fins a aconseguir una textura homogènia. 

Un com ho tingueu tot triturat, agafeu les fulles de gelatina amb un colador i espremeu-les per a treure’n el màxim d’aigua i afegiu-les al bol per a triturar-ho de nou.   

Si voleu que la textura del dau incorpori algun dels ingredients sense triturar, barregeu-ho ara i remeneu. Un cop llest, aboqueu-ho tot a un recipient a la mida i forma desitjada (podeu fer servir un motlle de plum-cake per a fer-ho servir en fines làmines, glaçoneres, tasses de cafè, etc…)

Un cop abocat al motlle, cal posar-ho a la nevera per a que qualli. Deu minuts abans d’emplatar, poseu-ho al congelador per a facilitar que surti del motlle sense que es trenqui. 

En aquest cas, vaig fer servir una mica de rúcula que tenia l’Oriol a la nevera tot que deixo la fullaraca a la vostra imaginació. Cal amanir-ho amb una mica de gràcia i si és amb una vinagreta, molt millor.

Jo no havia fet servir mai la gelatina i la primera vegada que vaig intentar fer això que us acabo d’explicar vaig fracassar estrepitosament. La gelatina no estava prou desfeta i ho vaig començar a triturar tot amb un morter i un bol de plàstic…Total, que vaig empastifar tota la cuina i vaig acabar a la dutxa amb tomàquet i gelatina fins al carnet d’indentitat!!! 

Com veieu, a la cuina  cal ser tenaç, sinò…què?