TEMPURA DE CEBA DE NARGÓ

/TEMPURA DE CEBA DE NARGÓ
Fa uns dies la Mònica i jo vam baixar de Coll de Nargó amb gairebé quatre quilos de cebes tendres. Volíem conèixer aquesta ceba tan especial i tot el que l’envolta, al camp, a la cuina, a les cases, al poble, la meteorologia i que la converteix en una varietat única i excepcional. 

Amb tot aquell arsenal de ceba tendra del camp de l’Enric no em podia pas limitar a menjar-la crua i amanida i vaig pensar diferents formes de treballar-la. Finalment van sortir nou propostes, algunes ja explicades en aquest blog en entrades anteriors (crancó/txaka, salsa barbacoa) o altres de noves que aniré explicant properament (amb olivada, en crema, en truita, macerada i escabetxada amb bacallà). Però el que us explicaré ara és la recepta que més por em feia per complexa i la que més em va entusiasmar!

La mateixa tarda de la visita a Nargó, la Montse, cuinera de professió, em va detallar com fer-la amb tempura ja que ella assegura que és una de les millors formes de menjar-la. Jo tenia molt poc desenvolupat el tema dels arrebossats, i sempre m’havia limitat al tradicional (ou + pa ratllat i fregir) excepte en el cas de les croquetes echaurren que no varia gaire (ou + pa ratllat + ou + pa ratllat i fregir). Poc original, oi?

Mentre quadravem agendes i sortejàvem algun imprevist, un dia pel facebook la Geumix em va fer dentetes amb una flor de carabassó també amb tempura tal i com m’havia suggerit la Montse. Allò no podia trigar, estava clar que havia de provar-ho i que la tempura no trigaria gaire a arribar a la cuina de casa de la mà de la ceba de Nargó i amb la complicitat de la Montse i la Mònica.

Per cert, tempura no és només un plat de cuina japonesa a base de peix, marisc i verdures, és també la probable barreja entre temporal i temperatura i que dona nom a un  “temps tempestuós”. No puc deixar de quedar fascinat per aquesta casualitat que vincula un cop més la ceba de Nargó amb la meteorologia. Curiós oi Mònica ??


Bé, per a fer-la ens caldrà: un ou, un quinto de cervesa freda, farina, sal, oli d’oliva, dues cebes tendres (de Nargó millor, clar…), gel.

En primer lloc, traiem la part verda de la ceba deixant tres dits ben bons de tija verda. La tallem en quatre trossos (vigilant que ens quedin ben agafades per la part de l’arrel) i les posem en remull amb aigua a la nevera entre mitja hora i una hora. D’aquesta manera, s’aniran obrint per la part de la tija en forma de ventall.

Mentrestant preparem la tempura batent l’ou primer, afegint la cervesa i la sal desprès i empolvorant amb farina poc a poc sense deixar de batre fins a que agafi una textura fina i lleugerament espessa (al gust..). Un cop tenim la tenim preparada, la posem a la nevera juntament amb la ceba una bona estona. 

En el moment d’arrebossar-ho, afegim glaçons a la tempura i ofeguem els trossos de ceba i els fregim amb l’oli ben calent. No hi ha més! 


Vaig deixar la fregida pel final just quan ja estàvem asseguts a taula. Em va recordar els calçots arrebossats que un dia de petit, per sorpresa de mons pares, vaig demanar al desaparegut Cal Pajares. Segur que quan torni a ser temporada de calçots, ho provo!

El resultat va ser una cruixent dolçor vegetal que ens va esclatar a la boca i que us recomano apassionadament a tots.

No puc acabar aquesta entrada sense agrair de forma molt especial a la Glòria per a compartir un àpat monogràfic sobre la ceba sense que li agradi, a l’Aleix per a la seva generositat alhora de valorar les nou propostes i a tota la gent de l‘Associació d’amics de la ceba per a acollir-nos tan i tan bé! En vam sortir encantats…

2012-06-28T07:52:00+00:00 28 de juny de 2012|

One Comment

  1. Mònica 28 de juny de 2012 at 8:24 - Reply

    No en tenia ni idea que això de la "tempura" tenia a veure amb el temps… Tot plegat no ens deixa de sorprendre!!

    Gràcies a tu per aquest exquisit sopar… No sabia com imaginar tants plats amb la ceba com a protagonista, i no et puc negar que em va sorprendre i em va encantar!

    I deixem també agraïr a la Glòria i a l'Aleix, el fet d'haver compartit amb nosaltres aquesta experiència. Quina paciència… 😉

Leave A Comment