Després de totes les receptes i consells me n’he adonat que encara no havia fet referència a el vademecum de la cuina familiar el “cuinar és senzill” de la Montserrat Seguí!. Quan vaig deixar la casa dels pares i ens vam emancipar, va ser una de les coses que em va tota solemnitat em va entregar. Recordo que ella, sovint el fullejava i estava degudament “ditat” i amb algun esquitx de sofregit. Tot un llibre de batalla!

Va ser el primer llibre de cuina que va entrar a casa i fins ara no em disposo a esmentar-lo, és imperdonable! però bé, això ho resolc ara mateix.

Un bon dia, buscant un pollastre diferent em vaig creuar amb el que fa amb curri (pàg. 174). Va ser tot un experiment perquè la canalla encara era molt petita i hi havia un alt grau de probabilitats que me’l fotessin pel cap. Al “tudi”? preguntaven amb la seva veueta que tot just aprenia a vocalitzar…Què entranyables de petitons!

Des d’aleshores, el pollastre al tudi és un “tanto” segur. No arrufen el nas, ni paren taula amb la resignació pròpia de la crema de verdures.

Ingredients:

  • Pollastre (un tallat a quarts o cuixes i carpons, o pits i aletes…al gust)
  • Farina
  • Sal i pebre
  • Oli
  • 1 ceba
  • Una cullerada sopera de curri (o dues…al gust)
  • 1 got de licor (preferiblement vi ranci o blanc)
  • 300/400 cc de brou de pollastre (en funció de si voleu el suc més o menys espès)

Recepta:

En primer lloc salem i enfarinem els trossos de pollastre.

Els marquem en una cassola i una mica d’oli només per a que quedin duarats.

Un com els tingueu tots ben rostadets, els separeu i amb el mateix oli enfarinat sofregiu la ceba tallada a foc lent.

Quan estigui ben cuita feta, afegiu el vi i deixeu reduir una estona.

Quan encara no s’hagi begut tot el vi, podeu triturar la ceba per a que la salsa quedi ben fina…si us agrada trobar-la salteu-vos aquest pas!

Aboqueu el brou i el curri i remeneu amb cura.

Veureu que de seguida agafa un color groc pujat molt escandalós. Quan el suc hagi agafat temperatura, torneu a abocar el pollastre a la cassola i ho deixeu “xup-xupejar” entre 20 i 30 minuts. Si voleu provar de posar-hi les pomes, ara és el moment. Tasteu, rectifiqueu de sal i ja ho podeu servir.

Per acompanyar-lo m’agrada molt fer una mica d’arròs blanc i servir-ho a un racó del plat amb una cullerada del suc del pollastre per sobre. Alhora de coure l’arròs afegiu també una cullerada de curri en pols per a que agafi un to groc…queda més bonic.

Algun cop, m’he trobat sense curri i he fet servir algun preparat d’espècies per a cuinar (preparat barbacoa, herbes provençals, comí, etc…) i el resultat és també fantàstic. Cal que siguin preparats en pols, no líquids ni en crema…

I si teniu la oportunitat, no deixeu de fullejar el receptari molt ben indexat, per cert.

Imprescindible un bon tros de pa a la taula i potser fins i tot, un pitet que el curri taca molt!!!