FLAM D’OU

L’afició pels flams d’ou a casa és molt disputada. Tan és així que haurien d’inventar els pacs de cinc o deu unitats per a evitar que ningú a casa es quedés sense.
Quan algú surt de la cuina amb un exemplar a la mà, s’obre un debat sobre qui n’ha menjat, qui no i a qui pertany. No cal dir que l’amo i senyor del producte disposa d’una actiu molt valuós que pot ser bescanviat en cas de necessitat per allò més sorprenent.
Decidit a posar fi a aquestes maquiavèl·liques pràctiques de racionament pròpies dels moments més sòrdids i foscos de la nostra història, vaig decidir de fer-ne de casolans. I molts!
Vaig assumir el risc ja que és molt difícil que siguin del gust de tothom, però ho vaig voler provar.
Per a que ens surtin uns 8-10 flams ens caldrà:1l. de llet (vam fer servir semi-desnatada perquè és la que fem servir habitualment a casa però millor fer-la servir sencera), 6 ous, 5 ó 6 cullerades grans de sucre moreno, pela d’una llimona, 1 clau en espècie o una branca de canyella.
Val a dir que a casa son dels que no es mengen el caramel del cul del flam i vaig decidir no posar-ne. Si en voleu posar, desfeu sucre en un cassó al foc i poseu-lo a les flameres.

Es fa bullir la llet amb la pela d’una llimona i una branca de vainilla durant 3 minuts. Com que a casa no teníem la vainilla i els veïns tampoc, vaig decidir posar-hi un clau i la veritat és que va quedar molt bé. 

Un cop ha bullit tres minuts, es retira la pela de llimona i la branca de vainilla / clau i es deixa refredar. 

Quan està a temperatura ambient, s’afegeixen la resta d’ingredients i es barreja amb la batedora. Es reparteix entre les flameres, caramelitzades o no i es couen al bany Maria durant uns 30-40 minuts (fins que quallin) a 200ºC tapats amb paper d’alumini per tal d’evitar que es cremin de sobre. Jo vaig posar-ho al forn amb el foc només per sota. Finalment, es reserven a la nevera fins al moment de servir.
Si teniu flameres fantàstic sinò, podeu fer servir qualsevol motlle de pastisseria. En aquest cas, vaig agafar motlles de silicona per a fer magdalenes i tot i que el flam va quedar petitó, va desemmotllar bé.
Van tenir èxit especialment entre el gran i jo. La mare i els dos peques no es van mostrar especialment entusiasmats. Per tant, s’ha acabat aquella pressió en l’elecció dels postres!!! El Roc i jo hem tret el ventre de pena….
2018-02-16T09:38:06+00:00 14 de febrer de 2012|

2 Comments

  1. MBEL 14 de febrer de 2012 at 23:11 - Reply

    uff! no m'ho puc creure!! ho tenies molt amagat això!!! ja puc llençar el miler de llibres de cuina que tinc i venir a tafanejar el teu bloc quan necessiti receptes. encara no les pogut llegir totes, però el sondeig ja ha donat molt de si. jo també sóc molt aficionada a la cuina, encara haurem de muntar una txoco… felicitats jordi.

  2. Jordi Beumala 15 de febrer de 2012 at 11:55 - Reply

    Amb tu, munto el que vulguis!!!! Benvinguda Maribel
    ;-))

Leave A Comment