TRUITES





Fa temps que dono voltes a fer una entrada sobre les truites però sempre m’ha semblat una cosa molt òbvia i m’he resistit a dedicar-hi un monogràfic. Ara però, tinc una bona excusa. El primer concurs de truites de la 161 Fira de la Candelera organitzat pel Mercat Municipal de Molins de Rei. 


Anem a pams, la meva primera topada amb el món de la truita va ser al cau (com en moltes altres coses..) va ser quan en un dinar amb famílies, va aparèixer un pare vantant-se d’haver fet una truita “de doce huuuevos”,  la llargada que donava a la “u” va immortalitzar l’escena i encara riem ara quan en parlem amb els companys del moment. Dubto que aquell bon home sabés fer res més de bo a la cuina i no vull ni imaginar com la va deixar després d’aquella faraònica gesta.


Certament, un truita no és fàcil de fer i n’hi ha per a tots els gustos. Per això, fer una entrada parlant de truites és un xic temerari i el que us explicaré és més aviat les coses que he vist fer a mestres truiters (La Carme, el Lucki, el pare Martí….)

En les truites farcides és molt important deixar reposar el farcit amb l’ou una bona estona per a que la truita sigui una fusió de tots els ingredients i no pas un conglomerat.

També hi ha molta gent que cou la truita al forn en motlles de silicona o paelles sense mànec. D’aquesta manera s’estalvien tombar-la, pràctica que es pot fer amb més o menys fortuna.

Truita de patates: Un cop més, a casa ens hem debatut sovint sobre la idoneïtat de posar-hi ceba o no. Va haver-hi un temps que feia una mateixa truita la meitat amb ceba i l’altra sense. Es tractava de coure la patata per un costat i separar, sofregir la ceba per un altre i separar. Abocar la patata i l’ou i un cop ben plantejat a la paella, abocar la ceba només a un costat i remenar suaument per a que es barregés un mica. Calia posar algun tipus de separació visual per tal de saber per on tallar (un espàrrec, una tira de pebrot, etc…). Ara per sort, ja podem fer les truites de patates amb ceba (sempre que sigui triturada…). Personalment, les truites de patates millor amb la patata tova i escapçada, l’ou un punt cru i la ceba potxada en juliana i cuita a foc lent, molt lent.

Truita familiar d’una dotzena i mitja d’ous amb el pa amb tomàquet proporcional.
Fa uns dies, vam aprofitar que venia d’Edu a sopar per a provar a fer-la com un crep similar a un “pancake”. Un cop cuita la patata i la ceba, triturar-ho tot juntament amb l’ou fins a aconseguir una fina pasta que posarem a coure igual que la truita tradicional. El gust és el mateix tot i que la textura és similar a un pastisset.

Altres truites farcides: Son com les pizzes i les amanides que hi pots posar de tot i és una bona manera d’acabar culs i restes. 
Per exemple, la truita de l’hort que us poso a sota amb albergínia, ceba, all, pebrot verd i vermell, carxofa, mongeta tendra, espinacs, pastanaga i carbassó:

La truita remenada: Quan se’m fa tard amb la canalla anar per feina és una necessitat i apareixen les tècniques més sorprenents i àgils. A casa, aquesta truita consisteix en posar els tres ous a la vegada en una paella amb oli i remenar amb una forquilla de fusta a la vegada que es cou. al cap de dos o tres minuts, teniu una pasta d’ou agrumollada que repartida equitativament en tres plats, esdevé la proteïna del sopar. És un dels plats que deixo fer als dos grans de casa amb plena autonomia.


La truita escultural: Tenia una parenta del sud d’Espanya que feia una pila de truita sobre truita fent servir formatge per a “enganxar-les” fins a aconseguir fer un pastisset de truites diferents. Molt elaborat i apte només per a boques XXXL.

La truita amb suc: Encara no l’he fet mai però me n’he mirat una bona pila i aviat caurà. Bàsicament consisteix en fer la truita i estofar-la com amb la carn.

La truita arrebossada: No conec ningú que aconsegueixi acabar tot el pa ratllat del plat i l’ou del bol alhora d’arrebossar. Doncs aquella mica d’ou sobrant, barrejat amb una mica de pa ratllat i les espècies que us vinguin de gust, formatge en pols, etc… cuit a la mateixa paella on heu fet el tall converteix aquella mena d’hamburguesa en la peça més disputada de la pila. Aquesta era una pràctica habitual de l’avi Toni i ho hem recuperat ara a casa nostra. 

Per cert, al concurs de truites d’aquesta Fira de la Candelera 2012 no crec que m’hi pugui presentar. Participem també al concurs de coradella amb El Fumet i no donem a l’abast. De totes maneres, estaré atent a veure quina és la truita guanyadora…

Bona Fira a tots i totes els que tingueu previst venir a Molins de Rei aquest cap de setmana. A la resta bona truita i fins la propera !!!


2018-02-16T09:42:32+00:00 31 de gener de 2012|

2 Comments

  1. Joan Vigó 1 de febrer de 2012 at 9:51 - Reply

    Bon post, aquest!

    Dins d'aquest món infinit de la truita, una modesta aportació:

    Quan vull donar un cop d'efecte a la clàssica de patata i ceba caramelitzada, una vegada he posat a reposar la patata i la ceba a l'ou batut (aquella estona quan s'amalgamen textures i sabors), hi ratllo una mica de tòfona negra per afegir-hi aromes a la maceració. Queda collonuda!

  2. xisco 1 de febrer de 2012 at 20:03 - Reply

    La truita al poder!!! Una bona truita enriqueix l'ànima. A mi personalment m'agrada amb ceba.
    La foto de la truita amb el pa amb tomàtiga "proporcional" em sembla brutal. Quines ganes de menjar-ne.
    Crec que vaig a fer-ne una. Bon acompanyament per escoltar el València-Barça.
    Salut i gràcies per les truites!!!

Leave A Comment