El llom s’ha convertit en un element molt versàtil a la cuina. El podem fer sencer a la sal, en llibrets, arrebossat i cuinat de diverses maneres.
Quan a casa encara no rondava canalla, fèiem sovint el llom amb salsa d’ametlles que em va ensenyar la mare. Juntament amb el sofregit dels macarrons, va ser de les primeres coses que vaig aprendre a fer a la cuina.
Fa unes setmanes, va coincidir que tenia una safata de llom, un pessic de temps per a cuinar i vaig mirar al rebost per a si el destí es decidia jugar a favor meu i hi trobava una mica de crema de llet (últimament el comprem d’aquell que no cal posar a la nevera). Aquell matí estava de sort!
En un parell de minuts ja estava de ple a tornar a preparar el llom amb salsa d’ametlles que havia aprés feia anys i que recordava molt fàcil. Mentre tallava la ceba, em va venir al cap la darrera dosi boletaire que encara conservava al congelador i vaig decidir que calia aprofitar-la.
Ens caldrà: una ceba, llom (si pot ser, de les dues cares), un pot de crema de llet, una tassa de cafè amb conyac, un grapat d’ametlles (si no en teniu, podeu substituir-ho per avellanes o anous), dos gots de caldo, oli, sal i pebre i el bolets
En primer lloc salem el llom, el marquem a la cassola i separem. Tot seguit, tallem i sofregim la ceba en juliana a foc lent, quan estigui daurada afegim els bolets i salpebrem. Quan han tret tota l’aigua els deixem un parell de minuts per a que es coguin, afegim un gotet de conyac i deixem reduir.
En un recipient a part, triturem el que tenim a la cassola, la crema de llet i les ametlles i el caldo. Posem el llom de nou a la cassola i aboquem el que hem triturat per sobre i deixem que es cogui a foc molt lent durant uns quinze minuts. Rectifiquem de sal i pebre i ja ho podem servir.
Podeu separar alguns bolets per a afegir-los sencers al plat però com que a casa encara no en son molt fanàtics i no porto gens bé que els deixin, prefereixo que quedin integrats a la salsa i que d’aquesta manera, en mengin….
Com diu el Guiu sempre que tasta els plats del pare, estava “deliciós!”
No m'agrada gens la crema de llet i per tant no opinaré de la bondat gastronòmica de la recepta, que no dubto sigui saborosa per a qui li agradi aquest, per a mi, repugnant ingredient.
Em permetré opinar però de la fotografia, tot dient que tant podria ser del llom referit o d'un paisatge lunar. En tot cas, Jordi, no em sembla que ajudi a agafar gana.
Hombreeeee, mestre Vigó!!! Entenc que no t'agradi la crema de llet… a mí no m'agraden els cargols per exemple ;-))
En relació a la foto no hi puc fer més, fa uns mesos que no tinc càmera i tiro de mòbil sense gaire èxit.
Sí que sembla un paisatge lunar, sí…jejejeje
Una abraçada company!
Bones Jordi,
Provaré la recpeta, només una pregunta, el llom ha de ser en un tros sencer i un cop cuit tallar-lo, o tallat en cru?.
Gràcies.
Tallat en cru i si és un pèl gruixut, millor….
Ja m'explicaràs què tal.
Gràcies a tu!
La carn de porc m'agrada, més que la de vedella. I crec que és per aquesta versatilitat. A més, amb aquest suquet ha d'estar de mort!!!
Petonets!
Anna
d'acord doncs, la carn tallada en cru.
Ja t'explicaré. Segur que no em queda tant bé com a tú, però no serà per qeu no hi possi ganes.
Gràcies
Lourdes
Eeeeeep!
Aquest és un clàssic,
Encara no he llegit la recepta, però ja tinc la boca fent salivera!
… veus, jo de bolets no n’hi posava. Good idea!
Oriol
Verge Santa del Remei! L'estic fent ara mateix i fa una olor d'escàndol. Gràcies!!
Anna, ara li preguntarem a la @picaronablog si s'ha mort o no…hehehe
Oriol, si tinc bolets els poso a tot arreu!!!! per això no em duren gaire…. ;-)
Picarona, no fa aquesta olor gràcies a la verge, eh!!! no fotem…aquí la que ha tingut ma de santa ets tu… i espero que no hagi estat només la olor…
falten dades a la recepta, si és sencer amb 15 min uts no n'hi ha prou.
Correcte…la recepta és per a llom a talls