El llom s’ha convertit en un element molt versàtil a la cuina. El podem fer sencer a la sal, en llibrets, arrebossat i cuinat de diverses maneres.
Quan a casa encara no rondava canalla, fèiem sovint el llom amb salsa d’ametlles que em va ensenyar la mare. Juntament amb el sofregit dels macarrons, va ser de les primeres coses que vaig aprendre a fer a la cuina.


Fa unes setmanes, va coincidir que tenia una safata de llom, un pessic de temps per a cuinar i vaig mirar al rebost per a si el destí es decidia jugar a favor meu i hi trobava una mica de crema de llet (últimament el comprem d’aquell que no cal posar a la nevera). Aquell matí estava de sort!
En un parell de minuts ja estava de ple a tornar a preparar el llom amb salsa d’ametlles que havia aprés feia anys i que recordava molt fàcil. Mentre tallava la ceba, em va venir al cap la darrera dosi boletaire que encara conservava al congelador i vaig decidir que calia aprofitar-la.
Ens caldrà: una ceba, llom (si pot ser, de les dues cares), un pot de crema de llet, una tassa de cafè amb conyac, un grapat d’ametlles (si no en teniu, podeu substituir-ho per avellanes o anous), dos gots de caldo, oli, sal i pebre i el bolets
En primer lloc salem el llom, el marquem a la cassola i separem. Tot seguit, tallem i sofregim la ceba en juliana a foc lent, quan estigui daurada afegim els bolets i salpebrem. Quan han tret tota l’aigua els deixem un parell de minuts per a que es coguin, afegim un gotet de conyac i deixem reduir.
En un recipient a part, triturem el que tenim a la cassola, la crema de llet i les ametlles i el caldo. Posem el llom de nou a la cassola i aboquem el que hem triturat per sobre i deixem que es cogui a foc molt lent durant uns quinze minuts. Rectifiquem de sal i pebre i ja ho podem servir.
Podeu separar alguns bolets per a afegir-los sencers al plat però com que a casa encara no en son molt fanàtics i no porto gens bé que els deixin, prefereixo que quedin integrats a la salsa i que d’aquesta manera, en mengin….
Com diu el Guiu sempre que tasta els plats del pare, estava “deliciós!”