El primer contacte amb la cuina professional que va tenir Cal Beumala va ser amb el llegum cuit. Aleshores encara ningú sabia que acabaria sent un restaurant amb l’anomenada que finalment va tenir. El llegum arribava en sacs enormes que com que jo era petit, em semblaven gegants. A mi em tocava triar-lo per separar les pedretes que s’hi colaven i netejar-lo a fons abans de posar-lo en remull. El pare tenia una cura malaltissa amb l’aigua que es feia servir (duresa, salabor, quantitat, temps…) i això sempre m’havia sorprès. 

Els diumenges, a casa la jornada no acabava fins que per la nit, s’havia posat el llegum en remull….tot un ritual.
És per això que jo mai m’he acostumat a menjar llegum de pot (vidre o llauna) tot i que me n’he fet un fart, tot s’ha de dir.. Així doncs, un bon dia vaig decidir que excepte en casos excepcionals, a casa couríem el llegum nosaltres mateixos. Tota una declaració de principis….i n’estem molt satisfets!
El llegum més pràctic i ràpid de coure son les llenties. Principalment perquè no cal posar-les en remull. Val a dir que no les faig estofades, tiro una mica pel dret i el resultat és d’allò més sorprenent.
Ens caldrà: mig quilo de llenties crues (tipus pardina o normal), una o mitja ceba, dos grans d’all, llorer, botifarra negra o xoriç, oli, sal i pebre. En el cas de no tenir botifarra negre o xoriç, jo hi afegeixo un retalló de greix de pernil, també s’hi poden afegir pastanagues, arròs, patates, etc…És bo fer variacions de tant en tant.
Un cop netes les llenties, posar-les directament a l’olla (si pot ser baixa, millor per a que no s’aixafin) i cobrir-ho amb aigua freda fins a passar un parell de dits del límit de llegum. Abocar-hi tots els ingredients alhora (ja veieu que tiro pel dret…) i engegar el foc a la meitat. Quan arrenqui el bull, baixar el foc i continuar coent a foc lent durant uns 40 minuts. Cal anar remenant per a distribuir bé l’aigua. Si trobeu que en falta afegir-ne al gust. Servir sense escórrer.
A l’estiu podeu fer el mateix sense afegir res més que l’aigua i la sal i tindreu llenties cuites per amanides o acompanyaments lleugers variats. 
A casa, amb mig quilo de llenties crues mengem tots cinc més d’un àpat i si feu comptes ràpids, veureu que hi sortireu guanyant a tots nivells: Us estalviareu tots els conservants, antioxidants i demés que comencen per la lletra E a les etiquetes, i estalviareu quartos!
Per cert, el Roc, el Guiu i el Jan les devoren !!! Quin gust..