A les portes del cap de setmana de tots sants i en perspectives que us topeu amb algun fredolic, camagroc o rossinyol (amb el fred que comença a fer, principalment fredolics) us faig arribar una recepta que vam fer a El Pont de Suert amb un cistell ple a vessar collits pel Lluís, el Roc, el Guiu, el Jan i jo mateix.
Si no en trobeu o esteu fora de temporada podeu fer la mateixa recepta amb una bossa de bolets congelats variats. Dona molt bon resultat!
Val a dir que la recepta està adaptada d’una que vaig veure a la primera edició del llibre de receptes “del mercat a la taula” editat per la diputació de Barcelona i distribuït gratuïtament als mercats municipals.
D’aquesta recepta se’n pot dir sopa o crema en funció de la quantitat de bolets que hi afegiu que farà que quedi més o menys líquida. Personalment prefereixo que quedi ben espessa.
Ens caldrà:
Bolets, dues cebes, una cabeça d’all, un tomàquet, dos litres de brou de carn (també pot ser de verdures o només de pollastre), un gotet de licor (vi blanc, jerez sec, conyac), pa torrat (al gust, preferiblement que les llesques cobreixin l’olla), farigola (tot i que també es pot fer servir romaní. Cal anar amb compte que quedi ben desfet), farina, sal, pebre i oli d’oliva, un grapat d’ametlles torrades.
En una olla amb oli sofregiu la ceba tallada en juliana. Quan comenci a estar rossa, afegir tres grans d’all esclafats (no tallats) i el tomàquet (si és natural ha de ser sense pell ni llavors, també el podeu utilitzar natural de pot o concentrat natural tot i que és menys recomanable. No aconsello fer servir tomàquet fregit ja que conté molts aromes que anul·len els altres ingredients). Aboqueu el licor i la farina. Deixeu reduir a foc lent remenant sovint i dissolvent els grumolls que es facin. Quan noteu que ha agafat una textura uniforme i el licor s’ha evaporat parcialment afegiu els bolets ben nets a trossos uniformes (si hi ha bolets grans, talleu-los. Si feu servir una bossa de bolets congelats descongeleu-los per a que no afegeixen més aigua). Al cap de poc veureu que s’ha generat molta aigua i sembla que s’estiguin bullint en comptes de sofregint. Aneu vigilant i remenant per a que no s’assequin massa i s’enganxin. Quan estiguin fets, retireu-ne un grapat i afegiu el brou calent  (que haureu fet prèviament o que haureu comprat fet). Deixeu bullir una estona, torreu el pa i rasqueu-lo amb un gra d’all, aboqueu-lo mentre es bull a foc lent. Mentrestant, prepareu una picada amb tres o quatre alls, les ametlles, un pessic de sal i la farigola o romaní i reserveu-la (tritureu-ho bé amb una mica de brou per a que la farigola o el romaní no molestin alhora de menjar). Tritureu tot el que hi ha a l’olla. Quan estigui ben triturat i amb una textura homogènia (al gust, és clar) afegiu la picada i coure-ho tot junt una estoneta més fins a servir. Tasteu, rectifiqueu i serviu la sopa ben calenta amb un grapadet de bolets sencers dels que hem separat prèviament a cada plat.
El més complex d’aquest plat és netejar els bolets. Personalment és el que em fa més mandra.
El dia que vam sopar aquest plat, erem el Víctor i la Roser, el Lluís i l’Anna, la Glòria i jo mateix en una nit gelada del pont de la puríssima (uns comensals molt exigents i comprensius, el perfil ideal per a un aficionat a la cuina com jo) L’experiment va ser la meva estrena en les sopes de bolets i tot una descoberta per tots sis que van elogiar el plat. L’endemà vam rescatar un cul de crema que havia sobrat i vam constatar que havia millorat considerablement. Degut a la seva textura freda consistent vam poder untar algunes torrades i començar el dia tal i com el vam acabar: Amb bolets.